Valoració: 2/5
Quan em vaig comprar aquest llibre era conscient que estava arriscant. N’havia sentit parlar poc, però el llibre havia estat finalista pel National Book Award i escollit llibre del 2015 per Amazon i pel Barack Obama. Vaig decidir fer un vot de confiança, i vaig perdre. Per golejada.
Normalment desconfio dels supervendes perquè tinc la sensació que són llibres altament promocionats però no tenen perquè ser particularment bons, o almenys pot ser que no encaixin amb el meu estil. I aquest llibre ha confirmat els meus recels, clarament.
Començaré dient que l’estil d’escriptura utilitzat per l’autora és forçadament “marketinià”. Intenta transmetre una proximitat narrativa per donar-li una aparença de lectura fàcil (cosa que aconsegueix) però ho fa d’una forma tan evident, introduint elements tan forçats, que aconsegueix l’efecte contrari i provocar fins i tot comicitat. Les frases que apareixen, principalment en la part inicial del llibre, són escrites amb un llenguatge tan ridícul que fan patir vergonya aliena. La forma que té l’autora de narrar les escenes romàntiques i/o sexuals és tan ensucrada que semblen escrites pel Federico Moccia en un dels seus dies menys inspirats.
Anant ja a la part del contingut, més enllà de la forma, cal dir que el llibre és tot un despropòsit. Si no fos perquè té una única part decent entre la pàgina 150 i la 200, i perquè no em creia que un llibre tan “reputat” pogués ser tan dolent l’hagués abandonat abans de les 100 pàgines.
La història no té cap sentit, és inversemblant i forçada, fa salts temporals sense marcar-los, alguns dels personatges no tenen ni cap ni peus i no cal parlar ja de l’estructura del llibre. Pretendre anar de menys a més no s’aconsegueix introduint elements finals al llibre de forma precipitada i sense solta ni volta. I farcir la història de personatges (almenys són pocs) que no aporten pràcticament res, sense ànima, no ajuda, francament. I com que no vull explicar de què va el llibre no m’hi puc estendre gaire més, però la personalitat que se li vol donar als dos protagonistes principals no me la crec, ni de bon tros. Malgrat el que diu la contraportada del llibre, si el llibre vol anar sobre el matrimoni i les seves mentides, obscuritats, etc, lamento dir que es queda molt i molt lluny d’aconseguir-ho.
En resum, que lamento profundament haver fet cas a la propaganda i haver-me llegit aquest llibre. Guanya el marketing, perd la literatura.
- Adient per: qui vulgui una història fàcil de llegir, més fàcil del que l’autora pretenia, i amb tics de “culebrot”.
- Contraindicat per: qui busqui una història amb sentit, i ben narrada.
Dades del llibre:
- Títol: En manos de las furias
- Títol original: Fates and furies
- Autor: Lauren Groff
- Traducció: Ana Mata Buil
- Nº de pàgines: 544 pàgs.
- Editorial: LUMEN
- Llengua: Castellà
- Any de l’edició: 2016
- Any de publicació: 2015
El tenia apuntat per llegir-lo, i després de llegirte m’ho pensaré.
M'agradaM'agrada
Si et serveix, pots provar de fer una ullada per sobre al llibre, et servirà per veure’n l’estil de l’autora. Jo acostumo a fer-ho i sovint em serveix, encara que en aquest vaig tirar pel dret. O també, per Internet pots trobat les primeres pàgines, et pot servir per fer-te’n la idea. Aquest és el meu consell, de forma objectiva. La part subjectiva l’he deixada al post 😉.
Si l’acabes llegint, ja em diràs el què!
M'agradaM'agrada