PARÍS NO SE ACABA NUNCA, d’Enrique Vila-Matas

9788490327241Valoració: 3/5

Amb aquesta novel·la autobiogràfica Vila-Matas fa un salt al passat i ens situa en els seus inicis d’escriptor en el que hauria de ser la seva primera obra. I per tal d’escriure-la i formar-se com a escriptor lloga a Margarite Duras les golfes d’un estudi a París. A partir d’aquí, i de la seva profunda admiració per Hemingway, Vila Matas ens retorna i redescobreix l’esperit del Paris dels anys 70 i de les seves coneixences: Barthes, Perec, Adjani… Tal i com mes tard faria Woody Allen amb el propi Hemingway al Paris dels anys 20 a la seva brillant pel·lícula “Midnight in Paris”, Vila-Matas ens passeja per París, deixa que l’acompanyem en el seu viatge en la nostàlgia i formació coma a escriptor i ens fa partícips de les seves festes i anècdotes.
A partir d’aquí, a través de les seves memòries, l’autor despulla les seves carències i dificultats en el seu inici en l’art de la literatura, alhora que ens descriu la ciutat, els ambients i les seves vivències i ens convida a acompanyar-lo en el seu record de les passejades per Sant Germain, les seves lectures al Cafè de Flore, entre d’altres llocs emblemàtics de la ciutat de la llum. El llibre és un homenatge a la literatura i als autors que van viure a París durant un temps de la seva fructífera vida.

Indubtablement ben escrit, considero que el llibre té un cert excés de personatges, al meu gust, i malgrat entendre l’admiració de l’autor en tants d’altres escriptors, hi ha un cert abús de cites d’autors i d’experiències viscudes amb personatges famosos. És probable que aquest fet satisfaci als lectors que admirin els mateixos escriptors que el propi autor, però de vegades sembla més un homenatge al seu món que una novel·la pel gran públic, recreant-se en excés en anècdotes que serien irrellevants si les protagonitzessin personatges anònims. Per tant, tot i que en un inici he trobat el llibre interessant i ben escrit, al final se m’ha fet una mica feixuc després de tantes cites i experiències.

Crec que els homenatges agraden especialment a qui coneix el qui els fa o als propis homenatjats. La resta ens haurem de conformar en valorar la qualitat narrativa de l’autor.

  • Adient per: qui busqui una recreació de París en els anys 70 i un homenatge de la vida i literatura de Hemingway, o del propi Vila-Matas.
  • Contraindicat per: qui busqui una història més enllà d’un conjunt de situacions puntuals i anècdotes.

Dades del llibre:

  • Títol: París no se acaba nunca
  • Títol original: París no se acaba nunca
  • Autor: Enrique Vila-Matas
  • Traducció: –
  • Nº de pàgines: 240 pàgs.
  • Editorial: DEBOLSILLO
  • Llengua: Castellà
  • Any de l’edició: 2014
  • Any de publicació: 2003

“Un relato autobiográfico es una ficción entre muchas possibles”.

“Escribía ficción buscando acercarme, no a la realidad, sino a la verdad”.

“Piensen cuáles pueden ser las razones básicas para la desesperación. Cada uno de ustedes tendrá las suyas. Les propongo las mías: la volubilidad del amor, la fragilidad de nuestro cuerpo, la abrumadora mezquindad que domina la vida social, la trágica soledad en la que en el fondo vivimos todos, los reveses de la amistad, la monotonía e insensibilidad que trae aparejada la costumbre de vivir.”

“Lo elegante era vivir en la alegría del presente, que es una forma de sentirnos inmortales. Para estar desesperados tenemos toda la eternidad”.

“El arte es el único método del que disponemos para decir ciertas verdades”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s