LES NOIES, d’Emma Cline

9788433915368Valoració: 3/5

Algunes vegades succeeix que només en llegir els primers paràgrafs d’un llibre tens la plena sensació que es tractarà d’una lectura que t’entrarà fins al fons, que et provocarà una necessitat imperiosa de voler copsar cada paraula fins a la fi de la seva lectura. N’ets conscient del seu potencial des del seu inici. Llibres d’aquells que preferiries llegir de forma mesurada per no accelerar-ne la seva lectura i evitar d’aquesta forma arribar al final del llibre sense que ni te n’adonis, però que el  ritme que l’autor (o autora en aquest cas) imprimeix a la història et dificulten aquesta tasca. No passa sovint aquest fet, i menys encara quan estem parlant d’una escriptora tan jove i tenint en compte que es tracta de la seva primera novel·la. Més enllà d’incerteses, dubtes o frivolitats, la joventut de l’autora fa que traspuï genuïnitat, la sensació que allò és real i fins i tot possible, i que ho vius de forma semblant a com ho va fer l’escriptora al plasmar els seus sentiments.

En començar les primeres pàgines es fa evident que l’inici de la novel·la és brillant, Emma Cline aconsegueix captar l’interès del lector utilitzant una prosa mesurada però no impostada, precisa però no forçada, que et sedueix i et força a devorar pagines, que t’imbueix de pensaments i sensacions a un ritme vertiginós. Podríem dir que el primer terç del llibre és realment apassionant.

Un cop avançada la lectura i superada la introducció de personatges, la recreació ambiental i la posada en escena, el llibre deixa pas a un ritme menys frenètic, menys reflexiu i més centrat en l’acció, més descriptiu del que suposa la vida en una secta i com aquestes són utilitzades per captar fidels. En aquest tram el llibre decau en relació a la primera part. No dic que no estigui bé, però el nivell inicial aconseguit era realment elevat com per ser capaç de mantenir-lo durant molt temps. Potser en aquest punt sí es nota una certa inexperiència d’Emma Cline però sempre si la comparació és respecte a la primera part. Per contra, sí que fa bé exposant el punt de vista de la protagonista en temps present i rememorant la història en forma de “flaixbacks”. I és una bona elecció perquè la part de la narració en present és intercalada en dosis molt petites, donant la sensació que es fet així únicament per agafar aire, per permetre al lector recuperar-se, tot i que per contra li resta part de la capacitat de sorprendre al avançar el fet que desencadena i culmina la història.

Finalment, és en la tercera part del llibre on es desenvolupa l’acció que durant tota la lectura ha anat avançant encara que accelera excessivament el moment decisiu. En certa manera té sentit el per què ho fa d’aquesta forma ja que no sembla la intenció de l’autora explicar els fets sinó el seu impacte, la forma d’arribar a aquest punt en que res sembla importar. I és que aquest llibre tracta sobre l’adolescència sovint complicada, sobre el creixement personal dels joves cap a l’adolescència, els perills que comporta la fragilitat del caràcter en les persones en edats tendres, la manipulació i facilitat en caure en adoracions i enlluernaments, en cop idolatrem persones ignorant a la vegada els avisos que la nostra pròpia forma de ser ens envia. Com la rebel·lia i les ganes de voler demostrar poden superar les pròpies creences i formes de ser. La necessitat d’escapar de la rutina, del futur que els pares i familiars projecten sobre tu i sobre el qual et vols rebel·lar, sobre les ànsies que els adolescents tenen de buscar els límits de les coses, la necessitat de llibertat i d’experimentar coses noves.  Tracta per tant sobre la fragilitat, sobre els riscos d’emmirallar-nos en els demés i sobre la línia que separa la cordura de la bogeria i en com de delicades són les decisions que prenem a la vida i fins a quin punt poden marcar el nostre futur.

  • Adient per: qui busqui una història sobre els riscos de la fragilitat adolescent i el poder de les sectes.
  • Contraindicat per: qui defugi novel·les amb dosis de sexe i personatges marginals.

Dades del llibre:

  • Títol: Les noies
  • Títol original: The girls
  • Autor: Emma Cline
  • Traducció: Ernest Riera
  • Nº de pàgines: 312 pàgs.
  • Editorial: ANAGRAMA
  • Llengua: Català
  • Any de l’edició: 2016
  • Any de publicació: 2016

“Que estranyes són les escorrialles de la vida de l’altra gent apartades del seu context”.

“I jo què tenia? Les llàgrimes em degotaven per la barbeta i queien a la terra, prova agradable del meu patiment. Una absència dintre meu on em podia arraulir com un animal”.

“Potser confonia familiaritat amb felicitat. Perquè allò hi era fins i tot quan l’amor no: la xarxa de la família, la puresa del costum  i la llar. Hi passaves una quantitat de temps tan incalculable, a casa; i potser allò era el millor que podies esperar, aquella sensació de lloc clos, com quan busques la punta d’un rull de cinta adhesiva però no la trobes mai. No hi havia costures, ni interrupcions: tan sols les fites de la teva vida que havien quedat tan absorbides dintre teu que ni tan sols les podies reconèixer”.

2 pensaments sobre “LES NOIES, d’Emma Cline

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s