CANADÀ, de Richard Ford

9788497878760Valoració: 2/5

En aquesta novel·la de l’autor de “El periodista deportivo” (ressenyat també en aquest blog), Richard Ford abandona el to amè i lleuger utilitzat en aquella obra per passar a utilitzar un estil mot més concís, més detallat i ric en matisos.
La història que es narra a “Canadà” és la història d’una família americana (força desestructurada, val a dir) explicada des del punt de vista del fill de manera retrospectiva; així doncs, la història comença quan el protagonista i la seva germana bessona tenen quinze anys. Cal dir que, en aquest aspecte, Richard Ford és hàbil situant-nos ràpidament en context: en poques pàgines a l’inicia de la novel·la ens fa un retrat precís dels diferents membres de la família per tal que ens ubiquem, i és d’agrair que sigui així ja que sens dubte les arrels familiars dels pares tenen importància en el llibre per explicar comportaments posteriors. Feta la introducció de personatges, la història se centra en el fill i en com veu i viu el món familiar en el que se situa.  La prosa de Richard Ford és elaborada i és destacable el detall amb què perfila les característiques de la família, les relacions entre els seus membres i la vida que tenien, mostrant perfectament els caràcters dels seus diferents personatges.
Si bé és cert que Richard Ford mostra força habilitat en situar-nos puntualment en la història, fent-nos conscients en tot moment d’on ens trobem temporalment, la forma que té de narrar en retrospectiva no és agradable al lector (o almenys no ho és en el meu cas) ja que la història és explicada de forma que t’avança coses que encara no han passat. Aquesta manera de narrar sempre m’incomoda com a lector ja que no m’agrada quan els autors indiquen coses que passaran en un futur i que s’avancen als esdeveniments perquè, en fer-ho,  redueixen el meu interès en la pròpia lectura. I és que en aquest llibre trobem força casos en que això es produeix, quan per exemple diu “mai més no la vaig tornar a veure, encara que en aquell moment no ho sabia” o, fins i tot, quan just en les primeres dues frases del llibre afirma que “primer parlaré del robatori que van cometre els nostres pares. Després, dels assassinats que van tenir lloc més tard”. Crec que aquesta forma de narrar disminueix l’interès i aporta molt poc a la lectura. Si estàs llegint una història, no vols saber per avançat què passarà en un futur sinó que vols anar-hi arribant acompanyant als protagonistes mentre aquesta es desenvolupa.
Començar un llibre avançant el fet principal que marcarà la història força a l’autor a superar un fet que podria ser clau en moltes altres novel·les, i deixa per tant el llistó molt alt pel que fa a captar l’interès de l’espectador. Per tant, és evident que, en aquest cas, el que busca Richard Ford no és atraure l’interès en la història (almenys en el meu cas no ho ha aconseguit) sinó en el que succeeix als personatges, més de forma interior que el que els ocorre en fets. Per tant, com que ja d’entrada sabem què passarà, el llibre explica com els fets impacten en la vida de la família, i principalment el fill, narrador de la història. D’aquesta forma, s’expliquen les vivències i reflexions del fill des d’abans que els fets succeeixin fins a després, i de com interpreta i viu la situació, de com s’hi enfronta i què li suposa en la seva vida. Richard Ford descriu molt bé l’angoixa de viure en una família desestructurada, amb un pare de caràcter molt fort i en la qual no sempre hi ha acord entre els progenitors i una relació amb la germana no sempre fàcil. Però així com la descripció del fets, sentiments i temors estan ben perfilats, no hi ha gaire més a destacar; el ritme és lent i la historia avança de forma pausada, com si l’autor no volgués donar-li l’empenta necessària sinó que volgués mantenir el moment. Això és força comprensible fins a cert punt, però no pots mantenir-ho durant tot el llibre ja que la tensió es manté al saber que succeiran fets clau però acaba fent-se feixuc. El ritme és lent i saber què passarà no ajuda.
No he aconseguit connectar amb el personatge narrador de la història i això és un problema perquè quan em succeeix, deixo de tenir interès pel que s’explica, em distancia i arriba un punt on el que s’explica deixa d’importar-me.
Malgrat això, no puc dir que sigui un mal llibre. És ben clar i innegable que Richard Ford sap escriure i descriure situacions i estats emocionals dels seus personatges però, tot i així, a mesura que llegia el llibre em resultava cada vegada més difícil no anar-me distanciant de la història per acabar perdent interès.
Això si, la, part final del llibre recupera el to i l’interès, es torna mes reflexiva i et torna a enganxar amb la historia al veure-la en retrospectiva.
Sensacions contradictòries doncs amb aquest llibre ja que tot i estar ben estructurat i molt ben narrat, amb cura pels detalls i bona descripció dels personatges, no ha fet que m’acabés d’enganxar a la historia malgrat tenir una primera part interessant i un bon final.
  • Adient per: qui busqui una llibre sobre com les accions que realitzes afecten a l’entorn, especialment si es tenen fills.
  • Contraindicat per: qui busqui una història àgil.

Dades del llibre:

  • Títol: Canadà
  • Títol original: Canada
  • Autor: Richard Ford
  • Traducció: Josefina Caball
  • Nº de pàgines: 448 pàgs.
  • Editorial: EMPÚRIES
  • Llengua: Català
  • Any de l’edició: 2013
  • Any de publicació: 2012

“La vida, quan ens la donen, és buida. Nosaltres hem de crear-ne els moments feliços”.

“El que sé és que tens més possibilitats a la vida – de sobreviure – si toleres bé la pèrdua”.

“Jo havia agafat el costum de defensar la meva vida com si pogués ensenyar alguna cosa als altres”.

“Penseu fins a quin punt el mal és a prop dels successos normals que no tenen res a veure amb el mal”.

“Com més temps feia que anaven junts i com més s’anaven coneixent, més s’adonaven, si més no ella, de l’error que havien comès i més es can anar equivocant en la vida, com una llarga prova de matemàtiques en la qual la primera operació és errònia i a partir d’aquí totes les altes et van allunyant cada vegada més del sentit de les coses”.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s