FAM, de Knut Hamsun

9788497872553Valoració: 4/5

Amb aquesta primera novel·la de Knut Hamsun, l’autor va iniciar la seva obra la qual el portaria a rebre el Premi Nobel de literatura l’any 1920. Considerat un escriptor avançat a l’època, en aquesta novel·la explora la bogeria humana provocada per la fam que pateix el seu protagonista. Aquest plantejament i valentia en escrutar situacions límit de la condició humana i l’estil narratiu basat principalment en monòlegs interiors, el va convertir en un referent en la literatura que vindria posteriorment de la mà de Kafka, Zweig, Proust o, en èpoques més recents, fins i tot Paul Auster qui el considera un dels seus autors de capçalera.

La novel·la ens retrata el drama d’un jove escriptor amb grans dificultats per sobreviure per causa de la fam. D’aquesta manera, el protagonista (narrat en primera persona) es desviu per aconseguir diners per poder menjar que li permetin poder sobreviure dia a dia. La seves expectatives vitals no van gaire més enllà per contraposició amb les seves elevades expectatives literàries que són les que li han de permetre obtenir els beneficis suficients per poder continuar existint. Aquesta necessitat d’escriure per sobreviure mentre alhora intenta que la situació que pateix no el privi de les seves facultats li creen una angoixa al personatge que li provoca comportar-se de forma estranya davant els demés i davant ell mateix. Aquesta angoixa el fa actuar de forma aparentment còmica però  més propera a la demència.

Amb aquest argument, Knut Hamson ens retrata la desesperació i la bogeria, la necessitat i la desmesura. La fam que pateix el personatge li causa sovint un comportament erràtic i fins i tot incoherent, i les seves dèries se’ns transmeten de forma tan clara com incomprensible sembla el comportament del protagonista. L’audàcia, l’orgull i la malícia juguen també el seu paper en el cervell del protagonista, fent-lo actuar de forma interessada i mesquina segons li convé, encara que sense ser-ne plenament conscient del motiu pel què ho fa. La fam el porta a divagar i desvariejar, fins el punt de perdre pràcticament el senderi com quan s’inventa una paraula i li vol donar un significat, però alhora vol que aquest sigui tan genuí que descarta automàticament els diferents possibles significats que el seu cervell li proporciona. D’aquesta forma ell mateix s’elimina la possibilitat de trobar-hi la calma ja que allò que se li ocorre no el satisfà. Ell és alhora la causa i el resultat de la seva angoixa. La fam l’indueix al deliri, a tenir converses amb si mateix i fins i tot a actuar de forma irracional al desprendre’s de forma excessivament despreocupada dels pocs diners que pugui haver guanyat. D’aquesta forma el comportament del protagonista és erràtic i alhora imprevisible però, alhora, se sent culpable de les seves pròpies reaccions i pensaments envers als demés pel que s’autoinflingeix càstigs i es tortura mentalment.

Knut Hamsun ens retrata el personatge sense prendre part per intentar influir en el que pensem d’ell. Narra sense jutjar, deixant al protagonista nu davant els nostres ulls. No es molesta ni intenta que el protagonista ens caigui bé o que li tinguem compassió ja que malgrat passar episodis de fam, que per altra banda el protagonista resol d’una forma o altra trampejant com pot, fins i tot quan li van les coses de cara es comporta de forma cruel i maliciosa, buscant brega si així li abelleix o provocant a la gent amb qui es creua. Només quan la fam l’apressa podem tenir certa compassió del protagonista però l’autor no permet aquestes concessions, no es recrea en la llàstima i, per tant, eliminada la part més humana del protagonista, no ens hi deixa ni acostar.

Si bé la lectura d’aquest llibre no és apta per tots els lectors, cal entendre la innovació que l’autor va aportar en la narrativa del moment. La importància i influència que Knut Hamsun va tenir en autors posteriors de renom és evident i no deixa de ser sorprenent que un llibre escrit fa quasi cent anys conservi encara la seva vigència un segle més tard.

  • Adient per: descobrir un autor influent en la història de la literatura.
  • Contraindicat per: qui busqui històries amb principi i final o per qui els monòlegs interiors fregant la bogeria se li poden fer feixucs.

Dades del llibre:

  • Títol: Fam
  • Títol original: Sult
  • Autor: Knut Hamsun
  • Traducció: Anne-Lisa Cloetta i Adriana Plujà
  • Nº de pàgines: 176 pàgs.
  • Editorial: EMPURIES
  • Llengua: Català
  • Any de l’edició: 2008
  • Any de publicació: 1890

“La paraula nova em tortura sense parar. M’havia fet una idea del que no havia de significar, però no havia pres cap decisió sobre el que havia de significar. És una qüestió secundària, em vaig dir en veu alta. La paraula ja s’havia inventat i aquesta era la qüestió principal” (…) Si jo mateix m’he inventat una paraula, aleshores jo mateix tinc el ple dret de decidir-ne el significat… Jo mateix sentia com fantasiava, fins i tot ho sentia mentre parlava. La meva bogeria era un deliri de feblesa i esgotament, però no havia perdut el coneixement.”

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s