CANADÀ, de Richard Ford

9788497878760Valoració: 2/5

En aquesta novel·la de l’autor de “El periodista deportivo” (ressenyat també en aquest blog), Richard Ford abandona el to amè i lleuger utilitzat en aquella obra per passar a utilitzar un estil mot més concís, més detallat i ric en matisos.
La història que es narra a “Canadà” és la història d’una família americana (força desestructurada, val a dir) explicada des del punt de vista del fill de manera retrospectiva; així doncs, la història comença quan el protagonista i la seva germana bessona tenen quinze anys. Cal dir que, en aquest aspecte, Richard Ford és hàbil situant-nos ràpidament en context: en poques pàgines a l’inicia de la novel·la ens fa un retrat precís dels diferents membres de la família per tal que ens ubiquem, i és d’agrair que sigui així ja que sens dubte les arrels familiars dels pares tenen importància en el llibre per explicar comportaments posteriors. Feta la introducció de personatges, la història se centra en el fill i en com veu i viu el món familiar en el que se situa.  La prosa de Richard Ford és elaborada i és destacable el detall amb què perfila les característiques de la família, les relacions entre els seus membres i la vida que tenien, mostrant perfectament els caràcters dels seus diferents personatges.
Si bé és cert que Richard Ford mostra força habilitat en situar-nos puntualment en la història, fent-nos conscients en tot moment d’on ens trobem temporalment, la forma que té de narrar en retrospectiva no és agradable al lector (o almenys no ho és en el meu cas) ja que la història és explicada de forma que t’avança coses que encara no han passat. Aquesta manera de narrar sempre m’incomoda com a lector ja que no m’agrada quan els autors indiquen coses que passaran en un futur i que s’avancen als esdeveniments perquè, en fer-ho,  redueixen el meu interès en la pròpia lectura. I és que en aquest llibre trobem força casos en que això es produeix, quan per exemple diu “mai més no la vaig tornar a veure, encara que en aquell moment no ho sabia” o, fins i tot, quan just en les primeres dues frases del llibre afirma que “primer parlaré del robatori que van cometre els nostres pares. Després, dels assassinats que van tenir lloc més tard”. Crec que aquesta forma de narrar disminueix l’interès i aporta molt poc a la lectura. Si estàs llegint una història, no vols saber per avançat què passarà en un futur sinó que vols anar-hi arribant acompanyant als protagonistes mentre aquesta es desenvolupa.
Començar un llibre avançant el fet principal que marcarà la història força a l’autor a superar un fet que podria ser clau en moltes altres novel·les, i deixa per tant el llistó molt alt pel que fa a captar l’interès de l’espectador. Per tant, és evident que, en aquest cas, el que busca Richard Ford no és atraure l’interès en la història (almenys en el meu cas no ho ha aconseguit) sinó en el que succeeix als personatges, més de forma interior que el que els ocorre en fets. Per tant, com que ja d’entrada sabem què passarà, el llibre explica com els fets impacten en la vida de la família, i principalment el fill, narrador de la història. D’aquesta forma, s’expliquen les vivències i reflexions del fill des d’abans que els fets succeeixin fins a després, i de com interpreta i viu la situació, de com s’hi enfronta i què li suposa en la seva vida. Richard Ford descriu molt bé l’angoixa de viure en una família desestructurada, amb un pare de caràcter molt fort i en la qual no sempre hi ha acord entre els progenitors i una relació amb la germana no sempre fàcil. Però així com la descripció del fets, sentiments i temors estan ben perfilats, no hi ha gaire més a destacar; el ritme és lent i la historia avança de forma pausada, com si l’autor no volgués donar-li l’empenta necessària sinó que volgués mantenir el moment. Això és força comprensible fins a cert punt, però no pots mantenir-ho durant tot el llibre ja que la tensió es manté al saber que succeiran fets clau però acaba fent-se feixuc. El ritme és lent i saber què passarà no ajuda.
No he aconseguit connectar amb el personatge narrador de la història i això és un problema perquè quan em succeeix, deixo de tenir interès pel que s’explica, em distancia i arriba un punt on el que s’explica deixa d’importar-me.
Malgrat això, no puc dir que sigui un mal llibre. És ben clar i innegable que Richard Ford sap escriure i descriure situacions i estats emocionals dels seus personatges però, tot i així, a mesura que llegia el llibre em resultava cada vegada més difícil no anar-me distanciant de la història per acabar perdent interès.
Això si, la, part final del llibre recupera el to i l’interès, es torna mes reflexiva i et torna a enganxar amb la historia al veure-la en retrospectiva.
Sensacions contradictòries doncs amb aquest llibre ja que tot i estar ben estructurat i molt ben narrat, amb cura pels detalls i bona descripció dels personatges, no ha fet que m’acabés d’enganxar a la historia malgrat tenir una primera part interessant i un bon final.
  • Adient per: qui busqui una llibre sobre com les accions que realitzes afecten a l’entorn, especialment si es tenen fills.
  • Contraindicat per: qui busqui una història àgil.

Dades del llibre:

  • Títol: Canadà
  • Títol original: Canada
  • Autor: Richard Ford
  • Traducció: Josefina Caball
  • Nº de pàgines: 448 pàgs.
  • Editorial: EMPÚRIES
  • Llengua: Català
  • Any de l’edició: 2013
  • Any de publicació: 2012

“La vida, quan ens la donen, és buida. Nosaltres hem de crear-ne els moments feliços”.

“El que sé és que tens més possibilitats a la vida – de sobreviure – si toleres bé la pèrdua”.

“Jo havia agafat el costum de defensar la meva vida com si pogués ensenyar alguna cosa als altres”.

“Penseu fins a quin punt el mal és a prop dels successos normals que no tenen res a veure amb el mal”.

“Com més temps feia que anaven junts i com més s’anaven coneixent, més s’adonaven, si més no ella, de l’error que havien comès i més es can anar equivocant en la vida, com una llarga prova de matemàtiques en la qual la primera operació és errònia i a partir d’aquí totes les altes et van allunyant cada vegada més del sentit de les coses”.

JUVENTUD, de J.M. Coetzee

9788497930727Valoració: 2/5

A “Juventud”, Coetzee ens narra l’experiència de la seva edat post-adolescent, en els inicis de la seva maduresa quan es trasllada de Ciutat del Cap a Anglaterra, continuant l’autobiografia iniciada amb “Infància”.

En aquesta continuació autobiogràfica, malauradament, tots els records que impactaven, colpien i et feien reflexionar que trobàvem a “Infància”, no els trobem a “Juventud”. Malgrat la bona intenció de l’autor en narrar i voler descriure la dificultat i incapacitat d’adaptar-se una societat com l’anglesa, el llibre de Coetzee es limita a ser, bàsicament, una recopilació de laments, inquietuds i dubtes experimentats per l’autor convertint el que podia haver estat un conjunt de reflexions i experiències en un llibre insuls, sense interès, molt lluny del que en Coetzee ens té acostumats i molt lluny també del que sí va aconseguir un bon amic seu com Paul Auster en els seus llibres de caire autobiogràfic.
Així doncs, el llibre se centra en les dificultats de Coetzee en integrar-se en una societat molt diferent a la seva originària en els diferents aspectes com la feina, la relació amb les dones i la seva dificultat d’iniciar-se com a escriptor. D’aquesta forma, el llibre se centra principalment en els dubtes que l’autor té sobre qui és ell i com és el món que l’envolta, però sense extreure’n grans conclusions ni proporcionant grans reflexions. La quantitat de preguntes que apareixen en el text queden sense resposta i aquest és un dels gran punts febles del llibre ja que se centra únicament en l’autor i les seves inquietuds i les transmet en forma de preguntes que l’autor es fa en veu alta, a ell mateix. D’aquesta forma l’autor crea una narració realment feixuga, lenta i en algunes ocasions fins i tot exasperant fins al punt que en alguns casos els paràgrafs són formats únicament per preguntes que l’autor es fa a ell mateix en forma de reflexió. Tot i així, crec que ni que l’autor hagués canviat l’estil convertint les preguntes en reflexions tampoc hagués aconseguit que la història em despertés interès.
Concloent, podria dir que, de forma similar a com el protagonista no encaixa en el mon, crec que jo no encaixo en aquest llibre.
  • Adient per: qui tingui la necessitat de seguir la biografia iniciada a “Infància”.
  • Contraindicat per: qui esperi un bon llibre o almenys de la qualitat a la que Coetzee ens té acostumats.

Dades del llibre:

  • Títol: Juventud
  • Títol original: Youth: Scenes from Provincial Life II
  • Autor: J.M. Coetzee
  • Traducció: Cruz Rodríguez Juiz
  • Nº de pàgines: 208 pàgs.
  • Editorial: DEBOLSILLO
  • Llengua: Castellà
  • Any de l’edició: 2011
  • Any de publicació: 2002

“A las mujeres les gustan los artistas porque arden con una llama interna, una llama que consume y, sin embargo, paradójicamente, renueva todo lo que toca”.

ANNA, de Niccolò Ammaniti

9788415307174Valoració: 2/5

En aquest llibre orientat al públic principalment juvenil, Niccolò Ammaniti ens situa en un món post-apocalíptic, en una societat distòpica on només els nens hi tenen cabuda.

El retrat que fa del món en que ens ubica és curós, ben detallat sense ser carregat de descripcions inacabables, anant al gra i buscant els elements bàsics per, a partir d’aquí, explicar la història dels seus supervivents.

L’autor ràpidament ens posa en situació, i això és bo perquè t’endinses fàcilment en la història però per contra deixa moltes llacunes explicatives que et provoca cert recel i distància sobre el que t’explica. Així, malgrat un inici prometedor, la història va perdent consistència a mida que avança, fent aparèixer i desaparèixer personatges sense massa sentit, i creant situacions força inversemblants. El fet que els protagonistes siguin nens, no té perquè significar que hagin de tenir comportaments irracionals.

Si ens centrem en la pròpia història, tot i ser interessant en un principi, sembla que l’autor no té molt clar en segons quins moments cap on vol fer anar la història ja que alterna una sèrie de recursos que la fan confosa: barrejar una societat distòpica, en un món apocalíptic, orientat al públic juvenil i introduint elements romàntics sembla que li suposi un gran repte a l’autor del qual només se’n surt bé en alguns d’aquests aspectes, i la història també sembla que hagi estat feta a parts, escrita en diferents moments en funció d’aquests diferents gèneres ja que discorre de forma inconstant i amb estils diferents. Tot i així, la part final del llibre millora, almenys en la narració i l’autor omple algun dels buits que semblava haver-se deixat pel camí.

Acabat el llibre em queda una sensació de que la història prometia més del que ha estat. Amb un destacat sentit visual i descriptiu, i orientada clarament a buscar que se’n faci una pel·lícula (la contraportada del propi llibre ja apunta en aquesta direcció, segons Los Ángeles Times), de vegades tendeix en excés a buscar-hi l’impacte, oblidant que el que realment hauria de ser important és la història i no escenes més pròpies de “Walking Dead” (que ens evoquen algunes parts del llibre) o buscant claríssimament un enfocament similar a “La carretera”, però la seva consecució queda molt lluny de la novel·la de Cormac McCarthy. Probablement hauria estat millor si l’autor s’hagués centrat en l’aspecte més emotiu dels personatges més que en la pròpia història que de vegades sembla que no té clar cap on fer-la anar.

  • Adient per: qui busqui una novel·la juvenil de ciència ficció.
  • Contraindicat per: qui vulgui un llibre de nivell constant i creïble (tot i el que la història explica).

Dades del llibre:

  • Títol: Anna
  • Títol original: Anna
  • Autor: Niccolò Ammaniti
  • Traducció: Joan Casas Fuster
  • Nº de pàgines: 288 pàgs.
  • Editorial: ANGLE EDITORIAL
  • Llengua: Català
  • Any de l’edició: 2016
  • Any de publicació: 2015

SUNSET PARK, de Paul Auster

9788499304847Valoració: 2/5

En aquest llibre Paul auster segueix fidel als temes que envolten la seva extensa obra: els personatges solitaris, la família, les conseqüències dels esdeveniments, l’atzar…

El temps de crisi on la història està ambientada li serveix a Paul Auster per fer un retrat de la societat dels moments que estem vivint, mantenint els trets típics de la literatura de l’autor fent reflexions dels personatges més que de la història que viuen.

Centrant la història en un personatge, l’envolta d’un món on cadascun dels qui hi formen part té els seus propis dilemes, complexitats i neguits. D’aquesta  manera, l’obra està composta per diferents personatges, no tots amb el mateix grau de rellevància en la història ni amb el mateix grau d’aprofundiment de les seves realitats i aquest fet és el que fa el llibre un pèl feixuc ja que la curta extensió de la novel·la impedeix que l’autor pugui desenvolupar-los degudament i suposa clarament una limitació que amb una novel·la més extensa s’hagués pogut evitar i hagués permès enriquir més el món que es proposa retratar. No s’acaba d’entendre que, obrint diferents històries en paral·lel força prometedores, no les hagi volgut aprofundir, amb l’excepció de la del protagonista.

Així  doncs, lamento que Paul Auster no dediqués més pàgines a un llibre que, per les diferents possibilitats que la història apunta, es queda en breus pinzellades sobre diversos aspectes que requereixen més extensió. En el meu record quedarà com a un llibre menor en la extensa obra de Paul Auster.

  • Adient per: fans incondicionals de Paul Auster.
  • Contraindicat per: qui esperi una història ben acotada i definida.

Dades del llibre:

  • Títol: Sunset park
  • Títol original: Sunset park
  • Autor: Paul Auster
  • Traducció: Albert Nolla
  • Nº de pàgines: 256 pàgs.
  • Editorial: LABUTXACA
  • Llengua: Català
  • Any de l’edició: 2012
  • Any de publicació: 2010

EN MANOS DE LAS FURIAS, de Lauren Groff

9788426403001Valoració: 2/5

Quan em vaig comprar aquest llibre era conscient que estava arriscant. N’havia sentit parlar poc, però el llibre havia estat finalista pel National Book Award i escollit llibre del 2015 per Amazon i pel Barack Obama. Vaig decidir fer un vot de confiança, i vaig perdre. Per golejada.

Normalment desconfio dels supervendes perquè tinc la sensació que són llibres altament promocionats però no tenen perquè ser particularment bons, o almenys pot ser que no encaixin amb el meu estil. I aquest llibre ha confirmat els meus recels, clarament.

Començaré dient que l’estil d’escriptura utilitzat per l’autora és forçadament “marketinià”. Intenta transmetre una proximitat narrativa per donar-li una aparença de lectura fàcil (cosa que aconsegueix) però ho fa d’una forma tan evident, introduint elements tan forçats, que aconsegueix l’efecte contrari i provocar fins i tot comicitat. Les frases que apareixen, principalment en la part inicial del llibre, són escrites amb un llenguatge tan ridícul que fan patir vergonya aliena. La forma que té l’autora de narrar  les escenes romàntiques i/o sexuals és tan ensucrada que semblen escrites pel Federico Moccia en un dels seus dies menys inspirats.

Anant ja a la part del contingut, més enllà de la forma, cal dir que el llibre és tot un despropòsit. Si no fos perquè té una única part decent entre la pàgina 150 i la 200, i perquè no em creia que un llibre tan “reputat” pogués ser tan dolent l’hagués abandonat abans de les 100 pàgines.

La història no té cap sentit, és inversemblant i forçada, fa salts temporals sense marcar-los, alguns dels personatges no tenen ni cap ni peus i no cal parlar ja de l’estructura del llibre. Pretendre anar de menys a més no s’aconsegueix introduint elements finals al llibre de forma precipitada i sense solta ni volta. I farcir la història de personatges (almenys són pocs) que no aporten pràcticament res, sense ànima, no ajuda, francament. I com que no vull explicar de què va el llibre no m’hi puc estendre gaire més, però la personalitat que se li vol donar als dos protagonistes principals no me la crec, ni de bon tros. Malgrat el que diu la contraportada del llibre, si el llibre vol anar sobre el matrimoni i les seves mentides, obscuritats, etc, lamento dir que es queda molt i molt lluny d’aconseguir-ho.

En resum, que lamento profundament haver fet cas a la propaganda i haver-me llegit aquest llibre. Guanya el marketing, perd la literatura.

  • Adient per: qui vulgui una història fàcil de llegir, més fàcil del que l’autora pretenia, i amb tics de “culebrot”.
  • Contraindicat per: qui busqui una història amb sentit, i ben narrada.

Dades del llibre:

  • Títol: En manos de las furias
  • Títol original: Fates and furies
  • Autor: Lauren Groff
  • Traducció: Ana Mata Buil
  • Nº de pàgines: 544 pàgs.
  • Editorial: LUMEN
  • Llengua: Castellà
  • Any de l’edició: 2016
  • Any de publicació: 2015

ELS NOSTRES NOMS, de Dinaw Mengestu

9788497879880Valoració: 2/5

Combinant ambdues històries, en forma de passat i present, la intenció de l’autor a l’ hora d’escriure aquest llibre sembla doble: per una banda tracta sobre les pors i misèries de la guerra a l’Àfrica i, per altra banda, narra una història amorosa. La forma que té de fer-ho és alternar ambdues històries i explicar-les en paral·lel, malgrat ocorrin en moments diferents del temps.

Malgrat tenir un bon inici, prometedor, malauradament l’autor no aconsegueix que cap de les dues històries acabi de funcionar: la referent al passat perquè no hi acabes d’entrar (fins i tot a mida que vas llegint et distancies més del personatge) i la referent al present perquè de vegades no té massa sentit el que ocorre i en d’altres ocasions no té ni solta ni volta, amb personatges que reaccionen de forma poc comprensible.

Em costaria destacar res positiu del llibre, potser només la bona intenció de l’autor en intentar transmetre les dificultats dels països en guerra, però queda a anys  llum d’altres autors que ho han intentat i, aquests sí, aconseguit com poden ser Mouawad o Hosseini.

  • Adient per: lectors a qui agradi llegir sobre les dificultats dels països en guerra.
  • Contraindicat per: qui esperi una història colpidora o una novel·la romàntica que t’atrapi.

Dades del llibre:

  • Títol: Els nostres noms
  • Títol original: All our names
  • Autor: Dinaw Mengestu
  • Traducció: Ernest Riera Arbussà
  • Nº de pàgines: 334 pàgs.
  • Editorial: EMPURIES
  • Llengua: Català
  • Any de l’edició: 2015
  • Any de publicació: 2014

UNA CABANA A L’HIVERN, d’Hubert Mingarelli

51vRJzLZopL._SX333_BO1,204,203,200_Valoració: 2/5

La història de tres soldats nazis a la recerca de jueus serveix de vehicle a aquesta història que parla sobre la solitud, la cruesa i la bogeria a la que el nazisme va portar a qui va participar-hi.

Tot i que es tracta d’un llibre amè, que es llegeix fàcilment i d’una volada, no m’ha aportat res destacable, més enllà de provar, un cop més, el patiment que la guerra va provocar als qui  en van prendre part, ja sigui d’una banda o de l’altra.

Malgrat que el llibre fa que sigui fàcil situar-te en la pell dels personatges, no he trobat que el llibre tingui suficient contingut perquè la seva lectura em deixi empremta, més enllà de ser conscient de l’angoixa i patiment dels seus soldats i de la càrrega moral que les seves accions varen suposar.

Això sí, el llibre va de menys a més pel que, si l’heu començat i tenint en compte la seva  curta extensió, val la pena que arribeu fins al final.

  • Adient per: qui vulgui saber què va suposar el nazisme des del punt de vista dels soldats nazis.
  • Contraindicat per: qui busqui una història més enllà del missatge.

“Perquè si algú vol saber el que em feia mal, i que encara me’n fa a hores d’ara, era veure aquesta mena de coses a la roba dels jueus que havíem de matar:un brodat, botons de color o una cinta als cabells. Aquestes tendres atencions maternes em destrossaven. De seguida les oblidava, però en el moment precís, em destrossaven i patia per les mares que un dia se n’havien preocupat”.

Dades del llibre:

  • Títol: Una cabana a l’hivern
  • Títol original: Un repas en hiver
  • Autor: Hubert Mingarelli
  • Traducció: Lluís-Anton Baulenas
  • Nº de pàgines: 152 pàgs.
  • Editorial: SEMBRA LLIBRES
  • Llengua: Català
  • Any de l’edició: 2015
  • Any de publicació: 2012