CANADÀ, de Richard Ford

9788497878760Valoració: 2/5

En aquesta novel·la de l’autor de “El periodista deportivo” (ressenyat també en aquest blog), Richard Ford abandona el to amè i lleuger utilitzat en aquella obra per passar a utilitzar un estil mot més concís, més detallat i ric en matisos.
La història que es narra a “Canadà” és la història d’una família americana (força desestructurada, val a dir) explicada des del punt de vista del fill de manera retrospectiva; així doncs, la història comença quan el protagonista i la seva germana bessona tenen quinze anys. Cal dir que, en aquest aspecte, Richard Ford és hàbil situant-nos ràpidament en context: en poques pàgines a l’inicia de la novel·la ens fa un retrat precís dels diferents membres de la família per tal que ens ubiquem, i és d’agrair que sigui així ja que sens dubte les arrels familiars dels pares tenen importància en el llibre per explicar comportaments posteriors. Feta la introducció de personatges, la història se centra en el fill i en com veu i viu el món familiar en el que se situa.  La prosa de Richard Ford és elaborada i és destacable el detall amb què perfila les característiques de la família, les relacions entre els seus membres i la vida que tenien, mostrant perfectament els caràcters dels seus diferents personatges.
Si bé és cert que Richard Ford mostra força habilitat en situar-nos puntualment en la història, fent-nos conscients en tot moment d’on ens trobem temporalment, la forma que té de narrar en retrospectiva no és agradable al lector (o almenys no ho és en el meu cas) ja que la història és explicada de forma que t’avança coses que encara no han passat. Aquesta manera de narrar sempre m’incomoda com a lector ja que no m’agrada quan els autors indiquen coses que passaran en un futur i que s’avancen als esdeveniments perquè, en fer-ho,  redueixen el meu interès en la pròpia lectura. I és que en aquest llibre trobem força casos en que això es produeix, quan per exemple diu “mai més no la vaig tornar a veure, encara que en aquell moment no ho sabia” o, fins i tot, quan just en les primeres dues frases del llibre afirma que “primer parlaré del robatori que van cometre els nostres pares. Després, dels assassinats que van tenir lloc més tard”. Crec que aquesta forma de narrar disminueix l’interès i aporta molt poc a la lectura. Si estàs llegint una història, no vols saber per avançat què passarà en un futur sinó que vols anar-hi arribant acompanyant als protagonistes mentre aquesta es desenvolupa.
Començar un llibre avançant el fet principal que marcarà la història força a l’autor a superar un fet que podria ser clau en moltes altres novel·les, i deixa per tant el llistó molt alt pel que fa a captar l’interès de l’espectador. Per tant, és evident que, en aquest cas, el que busca Richard Ford no és atraure l’interès en la història (almenys en el meu cas no ho ha aconseguit) sinó en el que succeeix als personatges, més de forma interior que el que els ocorre en fets. Per tant, com que ja d’entrada sabem què passarà, el llibre explica com els fets impacten en la vida de la família, i principalment el fill, narrador de la història. D’aquesta forma, s’expliquen les vivències i reflexions del fill des d’abans que els fets succeeixin fins a després, i de com interpreta i viu la situació, de com s’hi enfronta i què li suposa en la seva vida. Richard Ford descriu molt bé l’angoixa de viure en una família desestructurada, amb un pare de caràcter molt fort i en la qual no sempre hi ha acord entre els progenitors i una relació amb la germana no sempre fàcil. Però així com la descripció del fets, sentiments i temors estan ben perfilats, no hi ha gaire més a destacar; el ritme és lent i la historia avança de forma pausada, com si l’autor no volgués donar-li l’empenta necessària sinó que volgués mantenir el moment. Això és força comprensible fins a cert punt, però no pots mantenir-ho durant tot el llibre ja que la tensió es manté al saber que succeiran fets clau però acaba fent-se feixuc. El ritme és lent i saber què passarà no ajuda.
No he aconseguit connectar amb el personatge narrador de la història i això és un problema perquè quan em succeeix, deixo de tenir interès pel que s’explica, em distancia i arriba un punt on el que s’explica deixa d’importar-me.
Malgrat això, no puc dir que sigui un mal llibre. És ben clar i innegable que Richard Ford sap escriure i descriure situacions i estats emocionals dels seus personatges però, tot i així, a mesura que llegia el llibre em resultava cada vegada més difícil no anar-me distanciant de la història per acabar perdent interès.
Això si, la, part final del llibre recupera el to i l’interès, es torna mes reflexiva i et torna a enganxar amb la historia al veure-la en retrospectiva.
Sensacions contradictòries doncs amb aquest llibre ja que tot i estar ben estructurat i molt ben narrat, amb cura pels detalls i bona descripció dels personatges, no ha fet que m’acabés d’enganxar a la historia malgrat tenir una primera part interessant i un bon final.
  • Adient per: qui busqui una llibre sobre com les accions que realitzes afecten a l’entorn, especialment si es tenen fills.
  • Contraindicat per: qui busqui una història àgil.

Dades del llibre:

  • Títol: Canadà
  • Títol original: Canada
  • Autor: Richard Ford
  • Traducció: Josefina Caball
  • Nº de pàgines: 448 pàgs.
  • Editorial: EMPÚRIES
  • Llengua: Català
  • Any de l’edició: 2013
  • Any de publicació: 2012

“La vida, quan ens la donen, és buida. Nosaltres hem de crear-ne els moments feliços”.

“El que sé és que tens més possibilitats a la vida – de sobreviure – si toleres bé la pèrdua”.

“Jo havia agafat el costum de defensar la meva vida com si pogués ensenyar alguna cosa als altres”.

“Penseu fins a quin punt el mal és a prop dels successos normals que no tenen res a veure amb el mal”.

“Com més temps feia que anaven junts i com més s’anaven coneixent, més s’adonaven, si més no ella, de l’error que havien comès i més es can anar equivocant en la vida, com una llarga prova de matemàtiques en la qual la primera operació és errònia i a partir d’aquí totes les altes et van allunyant cada vegada més del sentit de les coses”.

LES NOIES, d’Emma Cline

9788433915368Valoració: 3/5

Algunes vegades succeeix que només en llegir els primers paràgrafs d’un llibre tens la plena sensació que es tractarà d’una lectura que t’entrarà fins al fons, que et provocarà una necessitat imperiosa de voler copsar cada paraula fins a la fi de la seva lectura. N’ets conscient del seu potencial des del seu inici. Llibres d’aquells que preferiries llegir de forma mesurada per no accelerar-ne la seva lectura i evitar d’aquesta forma arribar al final del llibre sense que ni te n’adonis, però que el  ritme que l’autor (o autora en aquest cas) imprimeix a la història et dificulten aquesta tasca. No passa sovint aquest fet, i menys encara quan estem parlant d’una escriptora tan jove i tenint en compte que es tracta de la seva primera novel·la. Més enllà d’incerteses, dubtes o frivolitats, la joventut de l’autora fa que traspuï genuïnitat, la sensació que allò és real i fins i tot possible, i que ho vius de forma semblant a com ho va fer l’escriptora al plasmar els seus sentiments.

En començar les primeres pàgines es fa evident que l’inici de la novel·la és brillant, Emma Cline aconsegueix captar l’interès del lector utilitzant una prosa mesurada però no impostada, precisa però no forçada, que et sedueix i et força a devorar pagines, que t’imbueix de pensaments i sensacions a un ritme vertiginós. Podríem dir que el primer terç del llibre és realment apassionant.

Un cop avançada la lectura i superada la introducció de personatges, la recreació ambiental i la posada en escena, el llibre deixa pas a un ritme menys frenètic, menys reflexiu i més centrat en l’acció, més descriptiu del que suposa la vida en una secta i com aquestes són utilitzades per captar fidels. En aquest tram el llibre decau en relació a la primera part. No dic que no estigui bé, però el nivell inicial aconseguit era realment elevat com per ser capaç de mantenir-lo durant molt temps. Potser en aquest punt sí es nota una certa inexperiència d’Emma Cline però sempre si la comparació és respecte a la primera part. Per contra, sí que fa bé exposant el punt de vista de la protagonista en temps present i rememorant la història en forma de “flaixbacks”. I és una bona elecció perquè la part de la narració en present és intercalada en dosis molt petites, donant la sensació que es fet així únicament per agafar aire, per permetre al lector recuperar-se, tot i que per contra li resta part de la capacitat de sorprendre al avançar el fet que desencadena i culmina la història.

Finalment, és en la tercera part del llibre on es desenvolupa l’acció que durant tota la lectura ha anat avançant encara que accelera excessivament el moment decisiu. En certa manera té sentit el per què ho fa d’aquesta forma ja que no sembla la intenció de l’autora explicar els fets sinó el seu impacte, la forma d’arribar a aquest punt en que res sembla importar. I és que aquest llibre tracta sobre l’adolescència sovint complicada, sobre el creixement personal dels joves cap a l’adolescència, els perills que comporta la fragilitat del caràcter en les persones en edats tendres, la manipulació i facilitat en caure en adoracions i enlluernaments, en cop idolatrem persones ignorant a la vegada els avisos que la nostra pròpia forma de ser ens envia. Com la rebel·lia i les ganes de voler demostrar poden superar les pròpies creences i formes de ser. La necessitat d’escapar de la rutina, del futur que els pares i familiars projecten sobre tu i sobre el qual et vols rebel·lar, sobre les ànsies que els adolescents tenen de buscar els límits de les coses, la necessitat de llibertat i d’experimentar coses noves.  Tracta per tant sobre la fragilitat, sobre els riscos d’emmirallar-nos en els demés i sobre la línia que separa la cordura de la bogeria i en com de delicades són les decisions que prenem a la vida i fins a quin punt poden marcar el nostre futur.

  • Adient per: qui busqui una història sobre els riscos de la fragilitat adolescent i el poder de les sectes.
  • Contraindicat per: qui defugi novel·les amb dosis de sexe i personatges marginals.

Dades del llibre:

  • Títol: Les noies
  • Títol original: The girls
  • Autor: Emma Cline
  • Traducció: Ernest Riera
  • Nº de pàgines: 312 pàgs.
  • Editorial: ANAGRAMA
  • Llengua: Català
  • Any de l’edició: 2016
  • Any de publicació: 2016

“Que estranyes són les escorrialles de la vida de l’altra gent apartades del seu context”.

“I jo què tenia? Les llàgrimes em degotaven per la barbeta i queien a la terra, prova agradable del meu patiment. Una absència dintre meu on em podia arraulir com un animal”.

“Potser confonia familiaritat amb felicitat. Perquè allò hi era fins i tot quan l’amor no: la xarxa de la família, la puresa del costum  i la llar. Hi passaves una quantitat de temps tan incalculable, a casa; i potser allò era el millor que podies esperar, aquella sensació de lloc clos, com quan busques la punta d’un rull de cinta adhesiva però no la trobes mai. No hi havia costures, ni interrupcions: tan sols les fites de la teva vida que havien quedat tan absorbides dintre teu que ni tan sols les podies reconèixer”.

DESOLACIONS. CARIBOU ISLAND, de David Vann

9788497878524Valoració: 3/5

El propi títol del llibre ja ens indica què en podem esperar d’ell: “Desolacions”; i és que així com en l’edició original el llibre es titula simplement “Caribou Island”, l’edició catalana va una mica més enllà i no deixa lloc a dubtes afegint “Desolacions” al títol original, el que suposa ja d’entrada en tota una demostració d’intencions i indicis sobre què tracta el llibre i què forma la seva centralitat.

En David Vann no deixa lloc a l’optimisme en les seves novel·les; en elles tot el que hi trobem són precisament “desolacions”, desastres personals i crisis emocionals. Tot el que narra i tot el que no explica conté allò que volem ocultar de les nostres vides. I les illes que formen part de la història (i també del títol) són les que encerclen i delimiten el terreny en que les nostres emocions es desenvolupen i hi tenen cabuda. I és que en aquesta novel·la, David Vann ens torna a sacsejar les emocions i els sentiments. De forma similar a com ja succeïa en l’anterior novel·la “Sukkwan Island“, l’autor ens torna a situar a Alaska per dibuixar un mapa territorial inhòspit, fred i dur de forma anàloga al mapa sentimental on situa els seus personatges. I així com a l’anterior novel·la se centrava en la relació entre pare i fill en aquesta ho amplia a tota la família i a les relacions intrínseques entre pares i fills que la componen i entre els matrimonis que la conformen. Els límits de l’illa de Caribou delimiten la frontera de la llibertat dels seus protagonistes, encaixats en un espai físic i mental limitat i sense aparent escapatòria ni possibilitat de llibertat. En el llibre l’atmosfera és asfixiant, claustrofòbica i sense bri d’esperança. I és precisament en aquests tipus d’escenaris on l’autor es mou millor, descrivint i matisant els sentiments i emocions dels personatges que pateixen aquesta situació i les seves condicions adverses (no només ambientals o climatològiques).

Probablement menys contundent que la seva predecessora “Sukkwan Island” sí que té com a punt a favor que aquesta novel·la és de lectura més fàcil al ser més coral, i mentre en l’anterior novel·la l’autor se centrava pràcticament de forma única en la història entre un pare i el seu fill, aquí se centra en les relacions entre tota la família (encara que més en alguns personatges que en d’altres). Aquest fet, al ser una història més plural, ajuda a que la lectura sigui més amena i variada i alhora evita una certa monotonia que de vegades feia presència en l’anterior novel·la. Aquí la pluralitat de personatges permet una lectura menys tancada i agobiant, encara que en contra cal dir que aquest fet li resta contundència i profunditat en els personatges clau.

Es tracta per tant d’una bona novel·la, molt dura i amb poc marge per l’optimisme o la felicitat cosa que cal destacar de l’autor ja que mostra una gran valentia al fer una novel·la que no és agradable de llegir ja que les emocions que et desperta no són precisament alegres ni positives. Però precisament per això es tracta d’una bona novel·la perquè de tant en tant convé mirar el costat fosc de les coses, encarar-lo i desafiar-lo tal i com l’autor ens desafia a nosaltres en les seves novel·les.

  • Adient per: qui vulgui explorar la cara fosca de les relacions humanes.
  • Contraindicat per: qui no vulgui llegir sobre drames personals o qui estigui buscant una lectura que simplement distregui.

Dades del llibre:

  • Títol: Desolacions. Caribou island.
  • Títol original: Caribou island
  • Autor: David Vann
  • Traducció: Francesc Rovira Faixa
  • Nº de pàgines: 264 pàgs
  • Editorial: EMPÚRIES
  • Llengua: Català
  • Any de l’edició: 2011
  • Any de publicació: 2011

Títols de l’autor ressenyats en aquest blog: “Sukkwan Island“, “Desolacions. Caribou Island“.

EL GRAN GATSBY, de Francis Scott Fitzgerald

9788499301440Valoració: 4/5

És difícil fer la ressenya d’una novel·la tan famosa i tan àmpliament comentada i debatuda. Però no per més coneguda la història fa que sigui menys interessant.

Si bé és cert que la història ha estat versionada diverses vegades en el cinema, i en múltiples ocasions molt ben recreada, no està de més llegir-ne la novel·la ja que sempre ens aporta quelcom diferent i ens permet imaginar la història a la nostra manera, deixant que la nostra forma de ser ompli els buits que la història deixa i ens mostra.

Centrant-nos en el llibre, és evident el per què Francis Scott Fitzgerald està considerat uns dels grans escriptors americans de tots els temps i aquesta novel·la en concret una de les seves grans obres. La prosa de Fitzgerald és tan precisa, meticulosa i continguda com excessiva, desmesurada i opulenta és la història que narra. L’autor agafa un personatge misteriós encarnat en la persona de Jay Gatsby i l’envolta d’un món d’excessos i excentricitats i és a través de la història que el personatge de Gatsby creix a l’hora que augmenta el seu misteri, però sobretot creix més encara quan es torna humà i proper, quan l’autor l’allunya de l’excés i de la barrera que el personatge crea mitjançant les pertinences i riqueses que atresora. I és en aquesta part de la història on els excessos prenen sentit, on s’entenen els motius, personalitat i sentiments del seu personatge i l’enriqueixen de matisos. És al despullar el personatge de les seves pertinences quan el veiem tal com és. I aquest és el punt clau del llibre, la millor part, quan s’elimina tot allò superficial i se’ns permet veure com és el personatge en realitat.

Amb una prosa perfectament escollida, amb un temps narratiu que avança al ritme necessari per permetre copsar la personalitat de Jay Gatsby, s’entén perfectament el per què és considerada una gran novel·la, una obra mestra de la la literatura americana del segle XX.

L’única mancança que li trobo és la seva curta extensió. Llegida quasi un segle després de la seva edició, em pregunto com seria si s’hagués fet avui. Potser si hagués estat escrita en la nostres temps parlaríem d’una novel·la dues o tres vegades més extensa ja que Ia història de sobres ho permet, però potser és gràcies a la seva curta extensió que permet a l’autor mantenir els misteris sobre la personalitat de Gatsby i no desvetllar-los més enllà del necessari, fins fer-ho en el seu moment adient.

  • Adient per: qui busqui llegir un clàssic de la novel·la americana ambientada a principis del segle XX.
  • Contraindicat per: només qui conegui massa la història degut a les seves diverses adaptacions cinematogràfiques. Tot i així val la pena la seva lectura.

Dades del llibre:

  • Títol: El gran Gatsby
  • Títol original: The great Gatsby
  • Autor: Francis Scott Fitzgerald
  • Traducció: Ramon Folch i Camarasa
  • Nº de pàgines: 224 pàgs
  • Editorial: LABUTXACA
  • Llengua: Català
  • Any de l’edició: 2010
  • Any de publicació: 1925

“Un somriure que et comprenia exactament fins al punt que desitjaves ésser comprès, que creia en tu tal com t’agradaria creure-hi tu mateix”.

“La lluna brillava damunt la casa de Gatsby, conservant la bellesa de la nit, sobrevivint a les rialles i als sons del seu jardí silenciós”.

“Només el vell somni continuà debatent-se, mentre la tarda moria, intentant tocar allò que ja no era tangible”.

“Demà correrem més, allargarem més els braços… Així avancem, barques contra el corrent, arrossegats constantment cap al passat”.

 

LOS IMPUNES, de Richard Price

9788439730859Valoració: 3/5

Tenia curiositat per llegir un llibre de l’aclamat guionista de grans sèries de TV com “The Wire”, “The Night Of”, etc. totes elles sèries de gran renom i que se situen entre les meves preferides. Lamentablement el resultat de la lectura del llibre no m’ha produït la mateixa satisfacció que sí aconsegueix com a guionista de les esmentades sèries. Quelcom similar em va passar amb Nic Pizzolatto amb el seu “Galveston”.

Analitzant el llibre, cal dir que aquest comença amb un to àgil, ràpid, però alhora compta amb un excés de personatges que dificulta la lectura i la seva assimilació. La gran proliferació de noms a les primeres pàgines del llibre i la multitud d’escenes i situacions impedeix determinar quina serà la historia en la que se centrarà el llibre si ve en pots tenir certa noció. Aquest fet, en el meu cas m’allunya de la història ja que em provoca recels al faltar concreció.

Superada aquesta primer sensació de dispersió, un cop passades les cent pàgines inicials, la història va prenent forma tot i que la narració del dia a dia del policia fa que narri casos que aparentment no tenen un desenvolupament posterior si bé et permeten conèixer millor el personatge i te’l preparen pel moment en que la història arrenca. Lamentablement has d’esperar fins que portes més d’un terç de llibre perquè això succeeixi. A partir d’aquest moment, el llibre, la estructura i la narració van prenent forma deixant cada cop més de banda els successos puntuals i es va centrant en les trames principals.

Tot i així, un cop el llibre avança i malgrat haver aconseguir captar el meu interès (especialment en la trama principal) sembla que el llibre no sap gaire cap on tirar, cap on decantar-se, i segueix tractant trames paral·leles algunes de les quals no tenen el pes ni el desenvolupament necessari. Per contra, altres trames que podrien haver estat desenvolupades i donar forma a una novel·la més complexa i rica, les deixa de banda i les tracta de forma molt superficial, esbiaixada. D’igual forma, a mida que avances en la novel·la te n’adones de com de bo podria haver estat el llibre si s’hagués enfocat de manera diferent perquè intenta cobrir tants flancs que deixa de banda el que hauria hagut de ser el principal. Potser aquí hi veiem la fusta de guionista del seu autor ja que la l’escenari que desplega permetria crear una molt bona sèrie policial per a la TV però queda molt diluït en el llibre ja que l’extensió que necessitaria per desenvolupar correctament els diferents flancs oberts seria massa gran per un llibre policíac (o almenys segons els cànons als que ens té acostumats la novel·la negra). Amb una novel·la més extensa, amb més elaboració dels diferents casos, més part d’investigació i més profunditat hagués aconseguit un resultat més rodó. Malgrat tot, crec que ho hauria d’haver intentat, vist el resultat.

Em queda la sensació que s’ha perdut una bona oportunitat de fer una gran novel·la de gènere negre ja que l’esforç que dedica a aconseguir que entenguem els principals personatges no el destina a crear l’escenari en el que es mouen ni els casos que ocupen la trama. I aquest és el principal punt feble del llibre.

  • Adient per: qui busqui una novel·la policíaca que se centri més en els matisos i la personalitat dels protagonistes que en el cas que tracta.
  • Contraindicat per: qui busqui una novel·la policíaca àgil i addictiva. Aquesta transcorre a ritme lent.

Dades del llibre:

  • Títol: Los impunes
  • Títol original: The whites
  • Autor: Richard Price
  • Traducció: Oscar Palmez Yáñez
  • Nº de pàgines: 416 pàgs.
  • Editorial: LITERATURA RANDOM HOUSE
  • Llengua: Castellà
  • Any de l’edició: 2016
  • Any de publicació: 2015

SUKKWAN ISLAND, de David Vann

poridentidadValoració: 4/5

En aquesta novel·la de David Vann, l’autor situa els protagonistes en un entorn fred, inhòspit i deshabitat. La illa de Sukkwan és una part més de la història i l’escenari on es desenvolupa l’acció. I és aquest entorn, aïllat de la resta de la humanitat on l’autor despulla la personalitat, pors i misèries dels seus personatges i la relació que tenen entre ells.

Tal i com hem pogut llegir en altres novel·les amb escenari de tipus post apocalíptic  com pot ser “La carretera” de Cormac McCarthy l’eix central de la novel·la tracta sobre la relació entre un pare i el seu fill, i també l’entorn com a factor desencadenant de la història. Aquest entorn claustrofòbic, asfixiant, on conviuen els personatges és un escenari que presenta unes condicions ambientals extremes, que posa a prova la supervivència dels personatges, i aquest fet potencia que erigeixi en ell la cruesa de la relació entre el pare i el fill, l’angoixa que pateixen, les dificultats per entendre la situació en que es troben i el coneixement de la personalitat real i íntima dels seus personatges. Són aquests aspectes els que donen sentit a la novel·la i els que et mantenen en tensió mentre romans atrapat al llibre, fins a la seva fi.

En termes estilístics, l’extensió de la novel·la encaixa perfectament amb la història que narra, de forma que el ritme sempre es manté constant, tens i tibant com el fil que uneix la relació entre els protagonistes.

Sens dubte un gran llibre, alhora que també dur i cru, i que és la resposta de David Vann a la seva pròpia història personal.

  • Adient per: qui busqui explorar les relacions familiars en condicions dures.
  • Contraindicat per: qui busqui una lectura senzilla o plàcida.

Dades del llibre:

  • Títol: Sukkwan island
  • Títol original:
  • Autor:
  • Traducció: Francesc Rovira Faixa
  • Nº de pàgines: 176 pàgs.
  • Editorial: LABUTXACA
  • Llengua: Català
  • Any de l’edició: 2012
  • Any de publicació: 2008

Títols de l’autor ressenyats en aquest blog: “Sukkwan Island“, “Desolacions. Caribou Island“.

ERES HERMOSA, de Chuck Palahniuk

9788439731191Valoració: 3/5

Una provocació.

El que fa Chuck Palahniuk amb aquesta novel·la és provocar al lector, remoure-li consciències, sentiments i també crear-li certa vergonya evocant als seus instints més primaris.

Com ja feia amb “El Club de la lluita” tractant el nihilisme de la societat, amb “Asfíxia” parlant sobre la manipulació o amb “Nana” sobre el poder dels missatges (aquestes dues últimes pendents de ressenyar),  l’autor tracta temes que afecten a la societat i els porta als seus límits i, en aquest cas, li ha tocat el torn al món de la dona, al poder del seu gènere i a la necessitat humana sobre els articles de consum, per fer una crítica devastadora sobre la manipulació de la societat i no deixant precisament en gaire bona posició la humanitat (especialment el gènere femení). A partir de la idea de que la societat és hedonista i amb grans dosis d’addicció al consum, Palahniuk canalitza aquesta idea cap al món del plaer femení però en forma de crítica, com si volgués passar factura i crear distància amb novel·les romàntiques ensucrades en excés o amb literatura eròtica altament comercial com les “50 hombres de Grey”. L’autor abandona tot l’apropament romàntic d’aquestes novel·les i construeix una sàtira.

Amb un inici trepidant, atrevit, provocador i directe, l’autor et situa de forma ràpida en la història i et dóna una idea de cap on va el llibre. I amb aquest inici realment potent, volent o no (tal com succeeix en la pròpia història que narra) entres en el seu joc i li segueixes la corrent. Malgrat aquest inici, la història va decaient en interès i en versemblança (un cop acceptat el nivell inicial)  però no arriba a decaure com per voler deixar de llegir-lo fins al final. Un cop acabat el llibre tens la sensació que t’has deixa portar i li has seguit el joc, però també penses que a l’autor la història se li escapa de les mans.

Amb Palahniuk tot és un excés.

  • Adient per: qui busqui una crítica sobre la societat de consum i no rebutgi grans descripcions sobre el sexe.
  • Contraindicat per: qui senti vergonya per llegir sobre “certs” temes. La continència no és una de les caracterísitiques de Palahniuk i aquí les descripcions són realment detallades.

Dades del llibre:

  • Títol: Eres hermosa
  • Títol original: Beautiful you
  • Autor: Chuck Palahniuk
  • Traducció: Javier Calvo Perales
  • Nº de pàgines: 256 pàgs.
  • Editorial: LITERATURA RANDOM HOUSE
  • Llengua: Castellà
  • Any de l’edició: 2016
  • Any de publicació: 2014