FAM, de Knut Hamsun

9788497872553Valoració: 4/5

Amb aquesta primera novel·la de Knut Hamsun, l’autor va iniciar la seva obra la qual el portaria a rebre el Premi Nobel de literatura l’any 1920. Considerat un escriptor avançat a l’època, en aquesta novel·la explora la bogeria humana provocada per la fam que pateix el seu protagonista. Aquest plantejament i valentia en escrutar situacions límit de la condició humana i l’estil narratiu basat principalment en monòlegs interiors, el va convertir en un referent en la literatura que vindria posteriorment de la mà de Kafka, Zweig, Proust o, en èpoques més recents, fins i tot Paul Auster qui el considera un dels seus autors de capçalera.

La novel·la ens retrata el drama d’un jove escriptor amb grans dificultats per sobreviure per causa de la fam. D’aquesta manera, el protagonista (narrat en primera persona) es desviu per aconseguir diners per poder menjar que li permetin poder sobreviure dia a dia. La seves expectatives vitals no van gaire més enllà per contraposició amb les seves elevades expectatives literàries que són les que li han de permetre obtenir els beneficis suficients per poder continuar existint. Aquesta necessitat d’escriure per sobreviure mentre alhora intenta que la situació que pateix no el privi de les seves facultats li creen una angoixa al personatge que li provoca comportar-se de forma estranya davant els demés i davant ell mateix. Aquesta angoixa el fa actuar de forma aparentment còmica però  més propera a la demència.

Amb aquest argument, Knut Hamson ens retrata la desesperació i la bogeria, la necessitat i la desmesura. La fam que pateix el personatge li causa sovint un comportament erràtic i fins i tot incoherent, i les seves dèries se’ns transmeten de forma tan clara com incomprensible sembla el comportament del protagonista. L’audàcia, l’orgull i la malícia juguen també el seu paper en el cervell del protagonista, fent-lo actuar de forma interessada i mesquina segons li convé, encara que sense ser-ne plenament conscient del motiu pel què ho fa. La fam el porta a divagar i desvariejar, fins el punt de perdre pràcticament el senderi com quan s’inventa una paraula i li vol donar un significat, però alhora vol que aquest sigui tan genuí que descarta automàticament els diferents possibles significats que el seu cervell li proporciona. D’aquesta forma ell mateix s’elimina la possibilitat de trobar-hi la calma ja que allò que se li ocorre no el satisfà. Ell és alhora la causa i el resultat de la seva angoixa. La fam l’indueix al deliri, a tenir converses amb si mateix i fins i tot a actuar de forma irracional al desprendre’s de forma excessivament despreocupada dels pocs diners que pugui haver guanyat. D’aquesta forma el comportament del protagonista és erràtic i alhora imprevisible però, alhora, se sent culpable de les seves pròpies reaccions i pensaments envers als demés pel que s’autoinflingeix càstigs i es tortura mentalment.

Knut Hamsun ens retrata el personatge sense prendre part per intentar influir en el que pensem d’ell. Narra sense jutjar, deixant al protagonista nu davant els nostres ulls. No es molesta ni intenta que el protagonista ens caigui bé o que li tinguem compassió ja que malgrat passar episodis de fam, que per altra banda el protagonista resol d’una forma o altra trampejant com pot, fins i tot quan li van les coses de cara es comporta de forma cruel i maliciosa, buscant brega si així li abelleix o provocant a la gent amb qui es creua. Només quan la fam l’apressa podem tenir certa compassió del protagonista però l’autor no permet aquestes concessions, no es recrea en la llàstima i, per tant, eliminada la part més humana del protagonista, no ens hi deixa ni acostar.

Si bé la lectura d’aquest llibre no és apta per tots els lectors, cal entendre la innovació que l’autor va aportar en la narrativa del moment. La importància i influència que Knut Hamsun va tenir en autors posteriors de renom és evident i no deixa de ser sorprenent que un llibre escrit fa quasi cent anys conservi encara la seva vigència un segle més tard.

  • Adient per: descobrir un autor influent en la història de la literatura.
  • Contraindicat per: qui busqui històries amb principi i final o per qui els monòlegs interiors fregant la bogeria se li poden fer feixucs.

Dades del llibre:

  • Títol: Fam
  • Títol original: Sult
  • Autor: Knut Hamsun
  • Traducció: Anne-Lisa Cloetta i Adriana Plujà
  • Nº de pàgines: 176 pàgs.
  • Editorial: EMPURIES
  • Llengua: Català
  • Any de l’edició: 2008
  • Any de publicació: 1890

“La paraula nova em tortura sense parar. M’havia fet una idea del que no havia de significar, però no havia pres cap decisió sobre el que havia de significar. És una qüestió secundària, em vaig dir en veu alta. La paraula ja s’havia inventat i aquesta era la qüestió principal” (…) Si jo mateix m’he inventat una paraula, aleshores jo mateix tinc el ple dret de decidir-ne el significat… Jo mateix sentia com fantasiava, fins i tot ho sentia mentre parlava. La meva bogeria era un deliri de feblesa i esgotament, però no havia perdut el coneixement.”

CERCO, de Carl Frode Tiller

9788494378287Valoració: 3/5

En aquest primer volum de la trilogia del mateix nom, Carlo Frode Tiller ens proposa una novel·la coral on se serveix del recurs de la pèrdua de memòria d’un dels personatges, en David, per construir un món al seu voltant. Mitjançant aquesta l’amnèsia d’en David, se situa al personatge al centre de la història per, a través de les persones que van seu clau en la seva adolescència anar reconstruint la personalitat, no només del personatge central (absent en la narració, subjecte passiu de la història) sinó també de la resta del que podríem denominar la comunitat). Tant és així, que el propi nom ja indica aquesta voluntat de reconstrucció i restricció del personatge: “Cerco” fa referència a l’encerclament i delimitació, tant de la vida com de les característiques del personatge central, aprofundint en la seva personalitat. D’aquesta manera, el llibre gira sobre un eix central, i a mesura que anem avançant en la història anem coneixent els diferents matisos i punts de vista per acabar formant-nos una imatge del David.

Però el llibre és més que això, és més que narrar la vida d’en David, i és aquí on hi rau la pluralitat i la riquesa de la novel·la: no només coneixem en David a través del que expliquen els seus personatges sinó que també coneixem les històries de cadascun d’ells ja que l’autor intercala la vida en present dels tres personatges que “col·laboren” en el relat, amb la de les cartes que ells mateixos escriuen al David. D’aquesta forma tenim tres personatges principals (quatre si incloem el personatge “absent”) on tots ells tenen el mateix pes en la història. Aquesta varietat de personatges li dóna riquesa al text pel que fa a la retrospectiva i revisió del passat del David, alhora que també veiem les seves pròpies vides en el present, de forma independent a la resta de personatges.

Amb tots aquests elements, seria fàcil perdre el fil o fer una història complicada de seguir ja de vegades succeeix que en novel·les corals el lector es perd entre tant personatge, canvi sovint de narrador etc., però en aquest cas l’autor salva hàbilment l’escull marcant clarament tres parts diferenciades segons el narrador, dividint la novel·la en tres grans blocs (corresponents a cadascun dels personatges) per tal de facilitar-ne la lectura. D’aquesta manera, i amb l’ús d’un vocabulari molt planer, la lectura es fa força amena.

Així doncs, la novel·la no pretén ser un trencaclosques sinó una anàlisi de com la nostra forma de ser és rica en matisos, complexa, i alhora diferent segons el punt de vista de cadascuna de les persones que s’han anat tractant. Per tant, la qüestió que queda a l’aire sempre es “qui som en realitat”? Pot algú afirmar que ens coneix completament? Aquest és el punt de fons de la novel·la, on es pretén desentrellar la vida d’una persona mitjançant els qui l’envolten. Amb aquest propòsit, el llibre tracta sobre les relacions humanes entre amics, pares i fills, parelles… i com en totes les relacions humanes hi trobem dubtes, culpabilitats, emocions, tristors, mort, falsedats… en funció dels diferents personatges es tracten uns temes o altres però, al final i si ajuntem les diferents històries, podríem dir que es toquen tots els elements clau que componen la vida. És cert també, que l’autor no deixa gaire espai a alegries o positivisme, la majoria del llibre és desesperançador. Malgrat això, no arriba a ser trist, motiu pel qual la seva lectura, tot i ser molt crítica, no et remou la consciència ni t’impacta de forma contundent

Amb parts més interessants que d’altres, probablement millors les que parlen en retrospectiva, aquesta obra de Tiller desperta interès pels diferents punts de vista dels personatges, amb un final que t’atrapa i et deixa amb ganes de continuar amb la trilogia. L’estarem esperant!

  • Adient per: descobrir una nova veu de la literatura nòrdica i veure com calen diferents punts de vista per conèixer realment com és una persona.
  • Contraindicat per: qui defugi les novel·les corals o amb  principi i fi molt marcats.

Dades del llibre:

  • Títol: Cerco
  • Títol original: Innsirkling
  • Autor: Carl Frode Tiller
  • Traducció: Cristina Gómez-Baggethun
  • Nº de pàgines: 334 pàgs.
  • Editorial: SAJALIN EDITORES
  • Llengua: Castellà
  • Any de l’edició: 2016
  • Any de publicació: 2007

“A diferencia de nosotros, parecían incapaces de entender que el arte, la literatura y la música eran lo que le confería sentido a la vida y lo único de lo que merecía la pena hablar.”

“Me doy perfectamente cuenta de lo bien que me sienta significar algo para alguien, tener la oportunidad de dar algo de mí mismo a otra persona, es una banalidad, pero no puedes saber hasta qué punto es cierta si no te ha golpeado la soledad”.

“Guardé la almohada sobre la que ella había soñado sus sueños. Todas las noches del año posterior a su muerte, usé su almohada con la esperanza de que me ayudara a verla en sueños”.

“Cuando ya no hay nadie que pueda documentar nuestra vida (…), cuando ya no hay nadie que nos ría las gracias o se enfade con nuestro mal humos, cuando no hay nadie que nos recuerde quienes somos y nos anime a ser quien podemos ser, nos derrumbamos y desaparecemos”.

“Y menos aún soporto mi mirada, encontrarme con ella en el espejo es casi lo peor, no sé exactamente por qué, quizá porque los ojos son lo único que reconozco del hombre que en su día fui, me ha llevado tiempo y esfuerzo aceptar la idea de que moriré pronto y, cada vez que veo mis propios ojos, veo mi viejo yo, y entonces es como si retrocediera varios pasos en el proceso de aceptación, es como si al verme los ojos se me despertara una esperanza y no quiero que me pase eso, no quiero que mi viejo yo me engañe con falsas esperanzas, quizá esto sea lo que subyace a mi miedo a ver mi propia mirada”.

BAILANDO EN LA OSCURIDAD (MI LUCHA 4), de Karl Ove Knausgaard

9788433979575Valoració: 5/5

Començar la ressenya d’un llibre de Knausgård no és fàcil, pel gran respecte i admiració que li tinc a l’autor per la complexitat i valentia de la seva obra. Però aquest blog és per compartir opinions, així que començo:

Karl Ove Knausgård segueix en forma en aquest quart volum de la seva biografia. A “Bailando en la oscuridad” narra la història de la seva adolescència, amb l’excepció d’algun petit salt en el temps propi de la narració de Knausgård. Com en la resta de llibres que componen “La meva lluita”, l’ordre en que narra és coses no és cronològic i en aquest llibre se centra principalment en els seus últims anys d’institut i els seus primers d’època post-estudiantil. I cap d’elles decep, especialment la part en la que fa referència a les seves primeres experiències laborals, senzillament brillant.

El títol del llibre és del tot escaient: “Bailando en la oscuridad” conté allò que el llibre proposa: es el naixement del Knausgård adult, del Knausgård que passa d’adolescent (amb totes les inquietuds, inconsciències, immadureses i temors propis de l’edat) al Knausgård adult o, si més no, major d’edat.

La “foscor” no hi és només en el títol sinó també es pot copsar en els paisatges i ambients del nord de Noruega on viu Knausgård en aquesta època; la “foscor” parla també de les pors, d’alguna cosa que ha de néixer en l’interior de l’autor, que hi és latent però no ha sortit encara a la llum; parla de l’inici del despertar del Knausgård adult i parla també de la soledat i els temors a encarar la vida adulta.

I llavors, hi trobem el “ball”, amb el seu màxim esplendor: en les festes, les borratxeres, les malifetes i la consciència. En ella hi trobem el Knausgård més desinhibit, més lliure, més deixat anar, exemplificant en la seva vida el que significa el fet de “ballar”. I la música, sempre present.

Knausgård segueix en forma, potser menys dur i contundent que en els primers dos volums (més en la línia del tercer), però no és perquè la seva narració sigui més fluixa, sinó perquè l’edat de l’autor en el moment narrat fa que la seva vida sigui menys reflexiva o nostàlgica.

Ell ha vingut a “ballar en la foscor”, i nosaltres a gaudir amb ell.

  • Adient per: qui l’espera del nou volum es fa cada cop més difícil. I per qui vulgui saber com era la vida de l’autor en l’època adolescent.
  • Contraindicat per: qui s’espanti davant un biografia de 3600 pàgines publicada en sis volums. És comprensible però us perdeu una obra mestra.

Dades del llibre:

  • Títol: Bailando en la oscuridad (Mi lucha 4)
  • Títol original: Min Kamp. Fjerde bok
  • Autor: Karl Ove Knausgaard
  • Traducció: Kirsti Baggethun y Asunción Lorenzo
  • Nº de pàgines: 542 pàgs.
  • Editorial: ANAGRAMA
  • Llengua: Castellà
  • Any de l’edició: 2016
  • Any de publicació: 2010

“No vivimos solos nuestras vidas, pero eso no significa que veamos a quienes viven con nosotros”.

“La música evocó de repente la atmósfera de cuando iba a noveno y a primer de bachillerato. Ese espacio enorme, desierto, hermoso pero también solitario en la música, que yo había amado y que ahora descubrí que seguía amando, además de todo lo que había alrededor, todo lo que entonces había sucedido en mi vida, concentrado en esa increíble condensación vibrante que sólo puede producir los sentimientos, Un año entero vivido en un solo segundo”.