LA SALVACION DE UNA SANTA, de Keigo Higashino

9788466652766Valoració: 3/5

La literatura japonesa sovint és relacionada amb autors com Murakami, Yoshimoto, Kawakami i, si bé tots ells són força diferents, sí que comparteixen aspectes en la seva literatura com són els temes que tracten: les relacions sentimentals, els somnis, l’apreciació del detall i la senzillesa. Normalment aquests elements formen la base de la literatura japonesa. Però tot i així, també hi ha altres autors que toquen gèneres diferents o fins i tot utilitzen recursos distints, diguem que menys contemplatius o onírics. I Keigo Higashino n’és un exemple amb les seves novel·les policíaques. No en va és un súper-vendes al Japó amb milions de llibres venuts, malgrat ser força desconegut a casa nostra.

En aquesta novel·la, la segona publicada al nostre país, en Keigo Higashino (enginyer i escriptor de professió) adapta novament els elements típics de la literatura japonesa a la literatura policíaca o novel·la negra. Tant és així que es desmarca completament del que estem acostumats a trobar en un llibre d’aquesta temàtica ja que el ritme i el contingut s’allunyen del que estem habituats, és buscar l’efectisme cada vegada, pensant descaradament en una adaptació fàcil al cinema. El plantejament d’Higashino és un altre, més clar. El que fa l’autor és presentar-nos d’entrada els personatges i el crim a resoldre. A partir d’aquí, a diferència de la típica novel·la negra, en aquest llibre pràcticament no hi ha sorpreses, no hi ha cops d’efecte, ni girs de guió inversemblants (sempre em ve al cap “La noia del tren” quan parlo d’això). Amb Higashino tampoc hi ha personatges que apareguin en moments finals per acabar convertint-se en elements clau en la resolució del crim.

En aquest llibre, Keigo Higashino fa una aposta pel gènere més honesta en aquest aspecte i més respectuosa amb el lector. Així doncs, el llibre se centra en la resolució del cas, en el que seria la investigació policial exhaustiva de les proves i dels sospitosos. I aquí hi ha principalment la diferència, en anar desgranant el trencaclosques. Probablement en aquest punt és on es nota la vessant d’enginyer de l’autor en buscar la solució al problema més que introduir cops d’efecte.

Aquest estil fa que la novel·la sigui diferent al que estem acostumats, i és bo per veure noves formes de tractar el gènere. Igualment, l’absència de girs inversemblants fa que el lector no se senti enganyat tot i que provoca que en certs moments pugui semblar que la història no avanci gaire. De totes maneres, reitero que tracta sobre una investigació policial, pel que és lògic que no tot es resolgui de forma ràpida.

Malgrat no estar a l’alçada de l’anterior novel·la publicada per l’autor (“La devoció del sospitós X“), el llibre t’atrapa, aconsegueix ficar-te en la història i et convida a participar en esclarir i endevinar des del principi el que ha succeït. I aquest és el seu mèrit ja que aconsegueix el que hauria de ser la finalitat bàsica d’un llibre d’aquest gènere: entretenir sense enredar, usar l’enginy i no l’engany.

  • Adient per: qui busqui una novel·la policíaca diferent als estils americans o nòrdics.
  • Contraindicat per: qui no encaixi amb el ritme de vegades pausat de la literatura japonesa.

Dades del llibre:

  • Títol: La salvación de una santa
  • Títol original: Seijo no Kyûsai
  • Autor: Keigo Higashino
  • Traducció: Francisco Barberán
  • Nº de pàgines: 352 pàgs.
  • Editorial: EDICIONES B
  • Llengua: Castellà
  • Any de l’edició: 2014
  • Any de publicació: 2008

LOS IMPUNES, de Richard Price

9788439730859Valoració: 3/5

Tenia curiositat per llegir un llibre de l’aclamat guionista de grans sèries de TV com “The Wire”, “The Night Of”, etc. totes elles sèries de gran renom i que se situen entre les meves preferides. Lamentablement el resultat de la lectura del llibre no m’ha produït la mateixa satisfacció que sí aconsegueix com a guionista de les esmentades sèries. Quelcom similar em va passar amb Nic Pizzolatto amb el seu “Galveston”.

Analitzant el llibre, cal dir que aquest comença amb un to àgil, ràpid, però alhora compta amb un excés de personatges que dificulta la lectura i la seva assimilació. La gran proliferació de noms a les primeres pàgines del llibre i la multitud d’escenes i situacions impedeix determinar quina serà la historia en la que se centrarà el llibre si ve en pots tenir certa noció. Aquest fet, en el meu cas m’allunya de la història ja que em provoca recels al faltar concreció.

Superada aquesta primer sensació de dispersió, un cop passades les cent pàgines inicials, la història va prenent forma tot i que la narració del dia a dia del policia fa que narri casos que aparentment no tenen un desenvolupament posterior si bé et permeten conèixer millor el personatge i te’l preparen pel moment en que la història arrenca. Lamentablement has d’esperar fins que portes més d’un terç de llibre perquè això succeeixi. A partir d’aquest moment, el llibre, la estructura i la narració van prenent forma deixant cada cop més de banda els successos puntuals i es va centrant en les trames principals.

Tot i així, un cop el llibre avança i malgrat haver aconseguir captar el meu interès (especialment en la trama principal) sembla que el llibre no sap gaire cap on tirar, cap on decantar-se, i segueix tractant trames paral·leles algunes de les quals no tenen el pes ni el desenvolupament necessari. Per contra, altres trames que podrien haver estat desenvolupades i donar forma a una novel·la més complexa i rica, les deixa de banda i les tracta de forma molt superficial, esbiaixada. D’igual forma, a mida que avances en la novel·la te n’adones de com de bo podria haver estat el llibre si s’hagués enfocat de manera diferent perquè intenta cobrir tants flancs que deixa de banda el que hauria hagut de ser el principal. Potser aquí hi veiem la fusta de guionista del seu autor ja que la l’escenari que desplega permetria crear una molt bona sèrie policial per a la TV però queda molt diluït en el llibre ja que l’extensió que necessitaria per desenvolupar correctament els diferents flancs oberts seria massa gran per un llibre policíac (o almenys segons els cànons als que ens té acostumats la novel·la negra). Amb una novel·la més extensa, amb més elaboració dels diferents casos, més part d’investigació i més profunditat hagués aconseguit un resultat més rodó. Malgrat tot, crec que ho hauria d’haver intentat, vist el resultat.

Em queda la sensació que s’ha perdut una bona oportunitat de fer una gran novel·la de gènere negre ja que l’esforç que dedica a aconseguir que entenguem els principals personatges no el destina a crear l’escenari en el que es mouen ni els casos que ocupen la trama. I aquest és el principal punt feble del llibre.

  • Adient per: qui busqui una novel·la policíaca que se centri més en els matisos i la personalitat dels protagonistes que en el cas que tracta.
  • Contraindicat per: qui busqui una novel·la policíaca àgil i addictiva. Aquesta transcorre a ritme lent.

Dades del llibre:

  • Títol: Los impunes
  • Títol original: The whites
  • Autor: Richard Price
  • Traducció: Oscar Palmez Yáñez
  • Nº de pàgines: 416 pàgs.
  • Editorial: LITERATURA RANDOM HOUSE
  • Llengua: Castellà
  • Any de l’edició: 2016
  • Any de publicació: 2015