Valoració: 2/5
En aquest llibre orientat al públic principalment juvenil, Niccolò Ammaniti ens situa en un món post-apocalíptic, en una societat distòpica on només els nens hi tenen cabuda.
El retrat que fa del món en que ens ubica és curós, ben detallat sense ser carregat de descripcions inacabables, anant al gra i buscant els elements bàsics per, a partir d’aquí, explicar la història dels seus supervivents.
L’autor ràpidament ens posa en situació, i això és bo perquè t’endinses fàcilment en la història però per contra deixa moltes llacunes explicatives que et provoca cert recel i distància sobre el que t’explica. Així, malgrat un inici prometedor, la història va perdent consistència a mida que avança, fent aparèixer i desaparèixer personatges sense massa sentit, i creant situacions força inversemblants. El fet que els protagonistes siguin nens, no té perquè significar que hagin de tenir comportaments irracionals.
Si ens centrem en la pròpia història, tot i ser interessant en un principi, sembla que l’autor no té molt clar en segons quins moments cap on vol fer anar la història ja que alterna una sèrie de recursos que la fan confosa: barrejar una societat distòpica, en un món apocalíptic, orientat al públic juvenil i introduint elements romàntics sembla que li suposi un gran repte a l’autor del qual només se’n surt bé en alguns d’aquests aspectes, i la història també sembla que hagi estat feta a parts, escrita en diferents moments en funció d’aquests diferents gèneres ja que discorre de forma inconstant i amb estils diferents. Tot i així, la part final del llibre millora, almenys en la narració i l’autor omple algun dels buits que semblava haver-se deixat pel camí.
Acabat el llibre em queda una sensació de que la història prometia més del que ha estat. Amb un destacat sentit visual i descriptiu, i orientada clarament a buscar que se’n faci una pel·lícula (la contraportada del propi llibre ja apunta en aquesta direcció, segons Los Ángeles Times), de vegades tendeix en excés a buscar-hi l’impacte, oblidant que el que realment hauria de ser important és la història i no escenes més pròpies de “Walking Dead” (que ens evoquen algunes parts del llibre) o buscant claríssimament un enfocament similar a “La carretera”, però la seva consecució queda molt lluny de la novel·la de Cormac McCarthy. Probablement hauria estat millor si l’autor s’hagués centrat en l’aspecte més emotiu dels personatges més que en la pròpia història que de vegades sembla que no té clar cap on fer-la anar.
- Adient per: qui busqui una novel·la juvenil de ciència ficció.
- Contraindicat per: qui vulgui un llibre de nivell constant i creïble (tot i el que la història explica).
Dades del llibre:
- Títol: Anna
- Títol original: Anna
- Autor: Niccolò Ammaniti
- Traducció: Joan Casas Fuster
- Nº de pàgines: 288 pàgs.
- Editorial: ANGLE EDITORIAL
- Llengua: Català
- Any de l’edició: 2016
- Any de publicació: 2015
Valoració: 4/5
Valoració: 4/5
Valoració: 2/5
Valoració: 4/5
Valoració: 1/5
Valoració: 2/5
Valoració: 4/5
Valoració: 4/5
Racó Literari 