Valoració: 5/5
En trobareu la ressenya al blog on col·laboro, a través del següent enllaç:
http://unlibroaldia.blogspot.com/2017/06/karl-ove-knausgard-tiene-que-llover.html
Dades del llibre:
Valoració: 5/5
Començar la ressenya d’un llibre de Knausgård no és fàcil, pel gran respecte i admiració que li tinc a l’autor per la complexitat i valentia de la seva obra. Però aquest blog és per compartir opinions, així que començo:
Karl Ove Knausgård segueix en forma en aquest quart volum de la seva biografia. A “Bailando en la oscuridad” narra la història de la seva adolescència, amb l’excepció d’algun petit salt en el temps propi de la narració de Knausgård. Com en la resta de llibres que componen “La meva lluita”, l’ordre en que narra és coses no és cronològic i en aquest llibre se centra principalment en els seus últims anys d’institut i els seus primers d’època post-estudiantil. I cap d’elles decep, especialment la part en la que fa referència a les seves primeres experiències laborals, senzillament brillant.
El títol del llibre és del tot escaient: “Bailando en la oscuridad” conté allò que el llibre proposa: es el naixement del Knausgård adult, del Knausgård que passa d’adolescent (amb totes les inquietuds, inconsciències, immadureses i temors propis de l’edat) al Knausgård adult o, si més no, major d’edat.
La “foscor” no hi és només en el títol sinó també es pot copsar en els paisatges i ambients del nord de Noruega on viu Knausgård en aquesta època; la “foscor” parla també de les pors, d’alguna cosa que ha de néixer en l’interior de l’autor, que hi és latent però no ha sortit encara a la llum; parla de l’inici del despertar del Knausgård adult i parla també de la soledat i els temors a encarar la vida adulta.
I llavors, hi trobem el “ball”, amb el seu màxim esplendor: en les festes, les borratxeres, les malifetes i la consciència. En ella hi trobem el Knausgård més desinhibit, més lliure, més deixat anar, exemplificant en la seva vida el que significa el fet de “ballar”. I la música, sempre present.
Knausgård segueix en forma, potser menys dur i contundent que en els primers dos volums (més en la línia del tercer), però no és perquè la seva narració sigui més fluixa, sinó perquè l’edat de l’autor en el moment narrat fa que la seva vida sigui menys reflexiva o nostàlgica.
Ell ha vingut a “ballar en la foscor”, i nosaltres a gaudir amb ell.
Dades del llibre:
“No vivimos solos nuestras vidas, pero eso no significa que veamos a quienes viven con nosotros”.
“La música evocó de repente la atmósfera de cuando iba a noveno y a primer de bachillerato. Ese espacio enorme, desierto, hermoso pero también solitario en la música, que yo había amado y que ahora descubrí que seguía amando, además de todo lo que había alrededor, todo lo que entonces había sucedido en mi vida, concentrado en esa increíble condensación vibrante que sólo puede producir los sentimientos, Un año entero vivido en un solo segundo”.
Valoració: 5/5
Dades del llibre:
Valoració: 5/5
Dades del llibre:
Valoració: 5/5
Dades del llibre:
Racó Literari 