EL NEBOT DE WITTGENSTEIN, de Thomas Bernhard

Valoració: 3/5

En trobareu la ressenya al blog on col·laboro, a través del següent enllaç:

http://unlibroaldia.blogspot.com/2018/05/thomas-bernhard-el-sobrino-de.html

Dades del llibre:

  • Títol: El sobrino de Wittgenstein
  • Títol original: Wittgensteiens Neffe
  • Autor: Thomas Bernhard
  • Traducció: Miguel Sáenz
  • Nº de pàgines: 144 pàgs
  • Editorial: ANAGRAMA
  • Llengua: Castellà
  • Any de l’edició: 2017
  • Any de publicació: 1982

POR, d’Stefan Zweig

Valoració: 4/5

En trobareu la ressenya al blog on col·laboro, a través del següent enllaç:

http://unlibroaldia.blogspot.com/2018/02/stefan-zweig-miedo.html

Dades del llibre:

  • Títol: Por
  • Títol original: Angst
  • Autor: Stefan Zweig
  • Traducció: Joan Fontcuberta
  • Nº de pàgines: 128 pàgs.
  • Editorial: QUADERNS CREMA
  • Llengua: Català
  • Any de l’edició: 2018
  • Any de publicació: 1920

LA IMPACIÈNCIA DEL COR, d’Stefan Zweig

9788477274858Valoració: 4/5

En aquest llibre, escrit el 1939, Zweig ens situa just abans d’iniciar-se la primera guerra mundial. Centrant la narració en la figura d’Anton Hofmiller, un tinent de cavalleria austríac, l’autor ens narra una història sobre la condició humana, sobre la innocència i el desig, sobre la compassió i la responsabilitat, tocant d’aquesta manera els aspectes principals sobre els quals gira el nostre comportament i, especialment, els nostres sentiments alhora que analitza la responsabilitat sobre els nostres actes, ja siguin realitzats de forma pretesa o involuntaris.
Tot just començar el llibre, Zweig ja demostra novament la seva habilitat per situar-nos en l’Àustria pre-primera guerra mundial fent una reconstrucció precisa i detallada dels personatges, hàbits i ambientació de principis de segle XX. Tanmateix no la recrea de forma carregosa, sinó que la fa apta per a qui té/mostra recel quan se li presenta la lectura d’un llibre clàssic. Cal dir que a l’hora d’escriure els llibres de forma amena, al mateix temps que ben escrita i rica en detalls, Zweig hi mostra una gran destresa.
Així, a partir de la relació fortuïta de l’Anton, principal protagonista de la història, amb la família Kekesfalva formada principalment pel pare, vidu i benestant, i les seves dues filles, Zweig ens explica una història on tot gira al voltant dels sentiments i ho fa introduint-los de forma mesurada, mentre fa néixer en el personatge principal característiques i facultats desconegudes fins a aquell moment. A partir d’aquesta trobada inicial i la relació posterior del protagonista (narrant la història en primera persona) amb la família Kekesfalva, l’autor ens descobreix no només la pròpia família sinó també la història que hi ha darrera d’ella mentre aprofita per descobrint-nos la personalitat del seu protagonista alhora que ho fa ell mateix. A través de la història que viu i relata, el protagonista va descobrint la seva pròpia personalitat, evolucionant com a persona, trobant aspectes desconeguts fins a aquell moment que el sorprenen fins i tot a ell.
Zweig ens parla sobre el desig de complaure, de la necessitat innata de satisfer i alegrar les ànimes tristes, de la compassió  com a arma de doble tall, la por a la sinceritat si aquesta ens porta a infligir tristor, la càrrega de les responsabilitat i l’assumpció de les culpes. Ens fa veure com és inherent a l’ésser humà el desig d’animar aquells que sentim propers, malgrat les circumstàncies. Zweig sap com jugar amb el lector, domina l’anàlisi dels sentiments i mitjançant la fina línia que separa l’agraïment, l’estimació, la compassió o la bondat, ens fa analitzar a través del seu text aquest conjunt d’emocions que ens va despertant, també a nosaltres, mentre avancem en la lectura: ens parla de la innocència de l’inexpert, dels sentiments que despertem, no de forma sempre pretesa, i de les nostres intencions que no sempre van de la mà del resultat que n’esperem.
En ocasions té un aire Shakespearià per com tracta les relacions entre les persones i les contradiccions internes en les que s’hi cau. Zweig va teixint magistralment l’escenari com si d’una obra de teatre es tractés, fent-nos conèixer els personatges per, un cop passada la meitat del llibre, deixar anar tot el torrent acumulat. Res es gratuït ni sobrer en la prosa de Zweig. Tot està disposat en el seu adient ordre per tal d’omplir de contingut i detalls l’essència de la seva intenció aparentment simple però en realitat plena de matisos. L’autor té l’habilitat de saber emprar en les seves novel·les les pàgines que la història necessita, ja siguin poc més de 100 en “carta d’una desconeguda” o les més de 400 en aquest llibre.
De tant en tant és necessari tornar als clàssics. I aquest llibre sens dubte ens fa veure el per què.
  • Adient per: qui vulgui un llibre que tracti sobre sentiments escrit amb una prosa de molt alt nivell.
  • Contraindicat per: malgrat tenir davant un gran llibre, l’etiqueta de “clàssic” fa que el defugi. Una llàstima.

Dades del llibre:

  • Títol: La impaciència del cor
  • Títol original: Ungeduld des Herzens
  • Autor: Stefan Zweig
  • Traducció: Joan Fontcoberta
  • Nº de pàgines: 424 pàgs.
  • Editorial: QUADERNS CREMA
  • Llengua: Català
  • Any de l’edició: 2010
  • Any de publicació: 1939

“Cap culpa no resta oblidada mentre la consciència en tingui coneixement”.

“L’home accepta amb més prompta facilitat el pitjor dels flagells quan sap que  cau amb el mateix rigor sobre l’esquena del veí”.

“Aquell a qui el destí colpeja una vegada amb duresa roman per sempre vulnerable”.

“Ens havíem ferit l’un a l’altre sense proposar-nos-ho i temíem cada nova paraula que es digués”.

“Els pitjors mals d’aquest món no són causats per la maldat i la brutalitat,sinó per la feblesa”.

“Tan sols quan un sap que és una cosa també per a d’altres, descobreix el sentit i la missió de la seva pròpia existència”.

“Les nostres decisions depenen de l’adaptació a la condició social i a l’entorn en una mesura molt més gran que no estem disposats a reconèixer. Una part considerable del nostre pensament es limita a transmetre automàticament impressions i influxos recollits molt de temps enrere”.

Títols de l’autor ressenyats en aquest blog: “La impaciència del cor“, “Carta d’una desconeguda“.

SÍ, de Thomas Bernhard

349siValoració: 4/5

Amb aquest text, Thomas Bernhard explora el seu interior a partir d’una situació aparentment irrellevant. La visita que el protagonista fa a un amic i conseller amb la intenció d’explicar-li el que li succeeix serveix com a excusa per analitzar i explorar el seu propi estat anímic, les seves inquietuds i dubtes, la seva paràlisi creativa i les seves mancances com a persona i com a científic. No és només mitjançant l’estreta relació de l’amic amb el protagonista del relat que l’autor analitza el seu propi estat sinó també, a causa de la visita d’unes persones desconegudes pel protagonista, la trobada entre els diferents personatges la que li permet descobrir qui és ell i com desbloquejar el moment depressiu en el que es troba causat per les altes pressions i exigències que ell mateix s’imposa pel fet de tenir-se en tan alta autoestima i que li causa la malaltia de no estar al nivell de les seves pròpies expectatives.

A partir d’aquesta motivació personal per despullar-se mentalment, l’autor escriu una novel·la que se centra principalment en els pensaments, i és aquí con cal dir també que la lectura del llibre no és fàcil ja que l’autor tendeix a l’autorepeticio i pot semblar un xic recargolat. Tot i així, aquest fet és perfectament comprensible i fins i tot justificable ja que en el llibre s’hi analitza el pensament humà i si l’autor repeteix i dóna voltes sobre la mateixa idea una i altra vegada és perquè en el fons això és un acte propi de les persones. O potser no és cert que sovint, quan tenim maldecaps o preocupacions donem mil voltes al mateix pensament del qual no sempre en podem trobar la solució i aquest cercle viciós ens fa entrar encara més en el pou sense fons que és el nostre interior?

Més enllà del format de la narració, que convé llegir amb pausa per permetre que entrin les reflexions, un s’habitua força ràpidament al seu estil i el llibre és enriquidor perquè va més enllà de les reflexions del protagonista sobre sí mateix, tracta les relacions amb els demés, sobre el que implica, què se n’obté i què se’n pot esperar (també d’un mateix) i tracta el fet que, de vegades, allò que un intueix no és el que passa de veritat per l’interior de les persones ni aquestes són com sovint són vistes pels demés.

La conclusió de tot plegat és que l’estat anímic es fràgil, i convé conservar-lo i cuidar-lo perquè és el que ens queda quan despulles la vida de les coses externes.

  • Adient per: qui busqui un llibre que li permeti reflexionar sobre la condició humana.
  • Contraindicat per: qui n’esperi una història més enllà de la que transcorre per l’interior dels personatge.

“Quan la soledat ja no té cap sentit i de cop i volta es torna improductiva, s’ha d’aturar”.

“Permanentment provem de descobrir causes ocultes i no avancem, només compliquem i alterem allò que ja és prou complicat i està prou alterat. Busquem un culpable de la nostra sort, la qual la major part del temps, per ser honestos, només podem qualificar de mala sort. Especulem sobre què hauríem fet diferent o millor i què possiblement no, perquè hi estem condemnats, però no ens porta enlloc. La catàstrofe era inevitable, diem aleshores, i ens quedem un quant temps, encara que només poc temps, tranquils”.”

“En realitat ja no calia cap conversa audible entre ella i jo, perquè de fet ja havíem conversat tota l’estona, encara que no fos amb paraules dites”.

“Conscients que no hi ha res en absolut segur i que no hi ha res en absolut perfecte, hem de, encara que sigui amb la inseguretat més gran i amb el dubte més gran, començar i avançar en allò que ens hem proposat. “

Dades del llibre:

  • Títol: Sí
  • Títol original: Ja
  • Autor: Thomas Bernhard
  • Traducció: Clara Formosa Plans
  • Nº de pàgines: 117 pàgs.
  • Editorial: EL GALL EDITOR
  • Llengua: Català
  • Any de l’edició: 2016
  • Any de publicació: 1978

CARTA D’UNA DESCONEGUDA, d’Stefan Zweig

Coberta Carta d'una...Valoració: 5/5

Feia temps que volia llegir un llibre d’Stefan Zweig, considerat un dels grans escriptors del segle XX. Per una recomanació em vaig decantar per aquest llibre i la veritat és que m’ha sorprès molt gratament ja que és difícil aconseguir que una novel·la de només unes 100 pàgines pugui incloure tant contingut.

La història que narra és més profunda del que podria semblar, però la forma en què està escrita la fa molt accessible a tothom. Perfectament escrit, amb el ritme de narració adient i una caracterització dels personatges idònia fa que sigui un llibre que es llegeix d’una revolada i, és més, aconsello fer-ho d’aquesta forma per tal d’acompanyar el personatge en la seva pròpia lectura: si les cartes es llegeixen de seguit, cal fer-ho també amb aquest llibre que no deixa de ser la narració d’una carta i els sentiments que aquesta provoca.

Feu-vos un favor i llegiu-lo, que val molt la pena.

  • Adient per: amants de les històries curtes i commovedores.
  • Contraindicat per: qui no li agradin les històries minimalistes.

Dades del llibre:

  • Títol: Carta d’una desconeguda
  • Títol original: Brief einer Unbekannten
  • Autor: Stefan Zweig
  • Traducció: Carme Gala Fernández
  • Nº de pàgines: 105 pàgs.
  • Editorial: QUADERNS CREMA
  • Llengua: Català
  • Any de l’edició: 1998
  • Any de publicació: 1922

Títols de l’autor ressenyats en aquest blog: “La impaciència del cor“, “Carta d’una desconeguda“.