Valoració: 3/5
En trobareu la ressenya al blog on col·laboro, a través del següent enllaç:
http://unlibroaldia.blogspot.com/2018/07/ciudades-de-libro-6-kyoto-el-pabellon.html
Dades del llibre:
Valoració: 3/5
En trobareu la ressenya al blog on col·laboro, a través del següent enllaç:
http://unlibroaldia.blogspot.com/2017/05/haruki-murakami-de-que-hablo-cuando.html
Dades del llibre:
Valoració: 3/5
La literatura japonesa sovint és relacionada amb autors com Murakami, Yoshimoto, Kawakami i, si bé tots ells són força diferents, sí que comparteixen aspectes en la seva literatura com són els temes que tracten: les relacions sentimentals, els somnis, l’apreciació del detall i la senzillesa. Normalment aquests elements formen la base de la literatura japonesa. Però tot i així, també hi ha altres autors que toquen gèneres diferents o fins i tot utilitzen recursos distints, diguem que menys contemplatius o onírics. I Keigo Higashino n’és un exemple amb les seves novel·les policíaques. No en va és un súper-vendes al Japó amb milions de llibres venuts, malgrat ser força desconegut a casa nostra.
En aquesta novel·la, la segona publicada al nostre país, en Keigo Higashino (enginyer i escriptor de professió) adapta novament els elements típics de la literatura japonesa a la literatura policíaca o novel·la negra. Tant és així que es desmarca completament del que estem acostumats a trobar en un llibre d’aquesta temàtica ja que el ritme i el contingut s’allunyen del que estem habituats, és buscar l’efectisme cada vegada, pensant descaradament en una adaptació fàcil al cinema. El plantejament d’Higashino és un altre, més clar. El que fa l’autor és presentar-nos d’entrada els personatges i el crim a resoldre. A partir d’aquí, a diferència de la típica novel·la negra, en aquest llibre pràcticament no hi ha sorpreses, no hi ha cops d’efecte, ni girs de guió inversemblants (sempre em ve al cap “La noia del tren” quan parlo d’això). Amb Higashino tampoc hi ha personatges que apareguin en moments finals per acabar convertint-se en elements clau en la resolució del crim.
En aquest llibre, Keigo Higashino fa una aposta pel gènere més honesta en aquest aspecte i més respectuosa amb el lector. Així doncs, el llibre se centra en la resolució del cas, en el que seria la investigació policial exhaustiva de les proves i dels sospitosos. I aquí hi ha principalment la diferència, en anar desgranant el trencaclosques. Probablement en aquest punt és on es nota la vessant d’enginyer de l’autor en buscar la solució al problema més que introduir cops d’efecte.
Aquest estil fa que la novel·la sigui diferent al que estem acostumats, i és bo per veure noves formes de tractar el gènere. Igualment, l’absència de girs inversemblants fa que el lector no se senti enganyat tot i que provoca que en certs moments pugui semblar que la història no avanci gaire. De totes maneres, reitero que tracta sobre una investigació policial, pel que és lògic que no tot es resolgui de forma ràpida.
Malgrat no estar a l’alçada de l’anterior novel·la publicada per l’autor (“La devoció del sospitós X“), el llibre t’atrapa, aconsegueix ficar-te en la història i et convida a participar en esclarir i endevinar des del principi el que ha succeït. I aquest és el seu mèrit ja que aconsegueix el que hauria de ser la finalitat bàsica d’un llibre d’aquest gènere: entretenir sense enredar, usar l’enginy i no l’engany.
Dades del llibre:
Valoració: 2/5
Vagi per endavant, que no sóc gaire amant dels llibres de contes curts i relats ja que la seva curta extensió fa que em costi assolir el que considero crucial en un llibre: conèixer el personatge, entendre la situació i entrar en la història. En un llibre de contes això és realment difícil i em crea una distància amb el llibre difícilment superable, especialment en llibres de contes que no són de caire humorístic (on la història potser hi té menys importància).
Dit això, considero aquest llibre de Murakami un llibre menor dins dels de la seva extensa col·lecció, per sota fins i tot d’altres llibres de contes que hagi pogut escriure. Fins i tot, el nivell d'”Underground” (llibre que a hores de publicar aquest post no he acabat) és superior ja que el context específic en que se situa genera una continuïtat a la història que no tenen altres llibres de contes ni tampoc aquest.
Com a conclusió, per tant, per mi no és un llibre que valgui al pena ja que, potser amb excepció d’un parell de històries, no aporten res al que seria “l’univers de Murakami”, si bé és cert que s’hi poden trobar els seus habituals tocs narratius que pot fer que agradi a una part del seu gran conjunt de fans.
Dades del llibre:
Valoració: 2/5
Dades del llibre:
Valoració: 3/5
Dades del llibre:
Valoració: 4/5
Dades del llibre:
Valoració: 3/5
Dades del llibre:
Valoració: 2/5
Dades del llibre:
Valoració: 2/5
Dades del llibre:
Racó Literari 