PARÍS NO SE ACABA NUNCA, d’Enrique Vila-Matas

9788490327241Valoració: 3/5

Amb aquesta novel·la autobiogràfica Vila-Matas fa un salt al passat i ens situa en els seus inicis d’escriptor en el que hauria de ser la seva primera obra. I per tal d’escriure-la i formar-se com a escriptor lloga a Margarite Duras les golfes d’un estudi a París. A partir d’aquí, i de la seva profunda admiració per Hemingway, Vila Matas ens retorna i redescobreix l’esperit del Paris dels anys 70 i de les seves coneixences: Barthes, Perec, Adjani… Tal i com mes tard faria Woody Allen amb el propi Hemingway al Paris dels anys 20 a la seva brillant pel·lícula “Midnight in Paris”, Vila-Matas ens passeja per París, deixa que l’acompanyem en el seu viatge en la nostàlgia i formació coma a escriptor i ens fa partícips de les seves festes i anècdotes.
A partir d’aquí, a través de les seves memòries, l’autor despulla les seves carències i dificultats en el seu inici en l’art de la literatura, alhora que ens descriu la ciutat, els ambients i les seves vivències i ens convida a acompanyar-lo en el seu record de les passejades per Sant Germain, les seves lectures al Cafè de Flore, entre d’altres llocs emblemàtics de la ciutat de la llum. El llibre és un homenatge a la literatura i als autors que van viure a París durant un temps de la seva fructífera vida.

Indubtablement ben escrit, considero que el llibre té un cert excés de personatges, al meu gust, i malgrat entendre l’admiració de l’autor en tants d’altres escriptors, hi ha un cert abús de cites d’autors i d’experiències viscudes amb personatges famosos. És probable que aquest fet satisfaci als lectors que admirin els mateixos escriptors que el propi autor, però de vegades sembla més un homenatge al seu món que una novel·la pel gran públic, recreant-se en excés en anècdotes que serien irrellevants si les protagonitzessin personatges anònims. Per tant, tot i que en un inici he trobat el llibre interessant i ben escrit, al final se m’ha fet una mica feixuc després de tantes cites i experiències.

Crec que els homenatges agraden especialment a qui coneix el qui els fa o als propis homenatjats. La resta ens haurem de conformar en valorar la qualitat narrativa de l’autor.

  • Adient per: qui busqui una recreació de París en els anys 70 i un homenatge de la vida i literatura de Hemingway, o del propi Vila-Matas.
  • Contraindicat per: qui busqui una història més enllà d’un conjunt de situacions puntuals i anècdotes.

Dades del llibre:

  • Títol: París no se acaba nunca
  • Títol original: París no se acaba nunca
  • Autor: Enrique Vila-Matas
  • Traducció: –
  • Nº de pàgines: 240 pàgs.
  • Editorial: DEBOLSILLO
  • Llengua: Castellà
  • Any de l’edició: 2014
  • Any de publicació: 2003

“Un relato autobiográfico es una ficción entre muchas possibles”.

“Escribía ficción buscando acercarme, no a la realidad, sino a la verdad”.

“Piensen cuáles pueden ser las razones básicas para la desesperación. Cada uno de ustedes tendrá las suyas. Les propongo las mías: la volubilidad del amor, la fragilidad de nuestro cuerpo, la abrumadora mezquindad que domina la vida social, la trágica soledad en la que en el fondo vivimos todos, los reveses de la amistad, la monotonía e insensibilidad que trae aparejada la costumbre de vivir.”

“Lo elegante era vivir en la alegría del presente, que es una forma de sentirnos inmortales. Para estar desesperados tenemos toda la eternidad”.

“El arte es el único método del que disponemos para decir ciertas verdades”.

EL BAR DE LAS GRANDES ESPERANZAS, de J.R. Moehringer

9788416261017Valoració: 5/5

Sense paraules. Totes les paraules que em falten per escriure la ressenya d’aquest gran llibre són les que hi posa el seu autor en cadascuna de les frases, en cadascun dels paràgrafs d’aquesta magnífica obra.

L’autor es basa en els records de la seva infantesa fins a la seva edat adulta per elaborar un llibre que és tot un homenatge a la vida, no només a la seva sinó a la que transcorre, en cadascun dels personatges, al bar on va créixer i es va formar com a persona. Però és també un homenatge a les paraules i als llibres, en cadascuna de les seves pàgines.

Narrat en primera persona, l’autor ens explica la importància de les amistats, del sentiment de pertinença a un lloc, a un grup d’amics, a una comunitat.  I ens explica les seves passions vitals, ja siguin els llibres i la cultura, les dones, la companyia i també a la solitud. A partir d’una infantesa sense referents masculins, el personatge troba refugi en un bar, però no en el bar en sí com a local, sinó en els diferents personatges que hi viuen, i dic viuen perquè el bar és la seva casa, el seu lloc, allà on pertanyen, allà on no se’ls jutja i on hi troben suport. Allò que la seva vida els pren, el bar els ho torna. El llibre és un clam a favor de la comunitat, de la proximitat entre persones que no tenen perquè tenir-hi un lligam que les uneixi, però que el lloc on coincideixen els fa propers.

Amb un estil elaborat i precís, l’autor ens presenta un personatge que de vegades s’acosta al Holden Caulfield d'”El vigilant en el camp de sègol” però com si fos narrat per Knausgard, pel seu estil directe i per la component autobiogràfica. Però allà on Knausgard hi posa solitud i desànim, Moehringer hi posa companyia i esperança.

Poques vegades un llibre m’entra tan directament als sentiments i fa que hi connecti des de la primera frase. I si ho aconsegueix és més per la seva narració quasi perfecta, brillant, que per la història en sí. Però és gràcies a la narració, que la història et captiva, t’atrapa, t’enganxa i fa que devoris el llibre a una velocitat vertiginosa. Mitjançant la seva prosa de tant alt nivell, l’autor et convida a formar part de la comunitat del protagonista i aconsegueix que et familiaritzis tant amb els personatges com si fossis un més d’ells. I si és així és perquè sap aconseguir el que es proposa: fer un homenatge a un bar on tothom s’hi troba a gust. I això inclou al propi lector.

Benvinguts al bar on hi reposen les paraules i s’hi reconforten les persones. Seieu i gaudiu de la companyia.

  • Adient per: qui busqui un gran gran llibre.
  • Contraindicat per: qui cregui que hi trobarà la història d’un bar; hi trobarà molt més que això.

Dades del llibre:

  • Títol: El bar de las grandes esperanzas
  • Títol original: The tender bar
  • Autor: J. R. Moehringer
  • Traducció: Juanjo Estrella
  • Nº de pàgines: 480 pàgs.
  • Editorial: DUOMO EDITORIAL
  • Llengua: Castellà
  • Any de l’edició: 2015
  • Any de publicació: 2005

“Íbamos para todo lo que necesitábamos. Cuando teníamos sed, claro, y cuando teníamos hambre, y cuando estábamos muertos de cansancio. Íbamos cuando estábamos contentos, a celebrar, y cuando estábamos tristes, a quedarnos callados. Íbamos después de una boda, de un funeral, en busca de algo que nos calmara los nervios, y siempre antes, para armarnos de valor tomando un trago. Íbamos cuando no sabíamos qué necesitábamos, con la esperanza de que alguien nos lo dijera. Íbamos a buscar amor, sexo, o líos, o a alguien que estuviera desaparecido, porque tarde o temprano todo el mundo pasaba por allí. Íbamos, sobre todo, cuando queríamos que nos encontraran.”

“Aunque me temo que nos sentimos atraídos por aquello que nos abandona, nos define aquello que nos acoge”.

“Cada libro es un milagro. Cada libro representa un momento en el que alguien se sentó en silencio e intentó contarnos a los demás una historia”.

“Podía hablar de la esperanza de los libros, de la promesa de los libros. Decía que no era casualidad que un libro se abriera igual que una puerta”.

“Tienes que hacer todo lo que te asuste, JR. Todo. No digo que pongas en peligro tu vida, pero todo lo demás, sí. Piensa en el miedo, decide ahora mismo cómo vas a enfrentarte al miedo, porque el miedo va a ser la gran cuestión de tu vida, eso te lo aseguro. El miedo será el combustible de todos tus éxitos, y la raíz de todos tus fracasos, y el dilema subyacente de todas las historias que te cuentes a ti mismo sobre tí mismo. ¿Y cuál es la única posibilidad que tienes de vencer el miedo? Ir con él. Pilotar a su lado. No pienses en el miedo como en el malo de la película. Piensa en el miedo como en tu guía, en tu explorador de caminos”.

“Escribir es cuestión de adivinar. Cada frase es un tanteo educado, tanto del lector como tuyo”.

INSTRUMENTAL, de James Rhodes

9788416290437Valoració: 5/5

Pels qui no sabeu de què va el llibre, us diré que narra la vida d’un dels més gran pianistes des de la seva infància fins a l’actualitat. Dit així, pot semblar corrent o fins i tot avorrit. Res més lluny que això.

La vida de James Rhodes està marcada indubtablement pels abusos que va patir de petit i de com l’han afectat durant la resta de la seva vida. I per explicar-ho, el què fa brillantment l’autor és utilitzar un llenguatge planer, col·loquial i pròxim, per tal que puguis sentir-ne la seva proximitat. Per tant, és un llibre que es llegeix fàcilment, però alhora és un llibre que és difícil de llegir en l’aspecte personal. Inevitablement t’afecta i és per aquest motiu que cal llegir-lo de forma lenta, per poder entrar en la història i intentar entendre els sentiments i sensacions que va tenir el seu autor al llarg de la seva vida. Has d’intentar que la seva història no t’afecti en excés, només el just per poder valorar en el seu màxim grau, l’esforç, valentia i honradesa en que l’autor exposa la seva vida i els seus traumes; hi has de passar prou ràpid perquè no t’afecti gaire però no massa ràpid com perquè t’impedeixi gaudir-lo.

Si heu llegit la ressenya fins aquest punt, és que la història us atrau el suficient com per atrevir-vos a llegir-la. I aquí és on heu guanyat, perquè la història tal i com la narra és intensa, crua però no cruel, se centra en els detalls en la justa mesura per poder veure des de la suficient i exacta distància el que ha estat la pròpia vida de l’autor.

I si heu arribat fins aquí, us diré el què és el llibre: és devastador; et porta des de l’infern més esgarrifós fins a la més gran esperança, de la negra nit fins a la claredat més insultant. T’atrapa, et masega, et destrossa i a l’hora et fa trobar el millor de tu mateix. M’és molt difícil trobar-hi defectes més enllà dels que narra la pròpia història. Perquè en aquest llibre es parla de la vida, de la pitjor de les vides possibles però també del que hauriem de voler aspirar. Parla de lluita, de constància, de resistència, de fortaleses i de debilitats, de pors i alegries, i de febleses. Parla sobre tot allò que tots tenim dins, en major o menor mesura, perquè parla sobretot de  la vida i de les persones.

No deixeu de llegir-lo pel que conté, llegiu-lo precisament per això, perquè no us deixarà indiferents. I és precisament això el que hauriem de buscar en l’art, en qualsevol de les seves formes.

Fer-me cas, venceu les vostres reticències i pors, i endinseu-vos en aquesta commovedora història.

  • Adient per: tothom que no tingui por d’una història dolorosa si com a resultat en treu una lliçó de vida.
  • Contraindicat per: qui no tingui l’estómac per llegir-lo. Ho entenc, però us perdreu un gran llibre.

“Si no lo recuerdas, elpasado no puede aterrarte”.

“El tiempo es un parachoques. Un espacio de seguridad entre las cosas que pasan”.

“La vergüenza es el legado que dejan todos los abusos; lo que garantiza que no salgamos de la oscuridad; el motivo por el que no se lo contamos a nadie.”

“La verdad es que lo más fácil del mundo es cortar y salir corriendo. De todo, no solo de las relaciones. Así se evita cómodamente asumir la responsabilidad de las cosas, aprender lecciones que son imprescindibles en determinado momento.”

“Sé generoso. Sé generoso todo el rato. Hazlo porque quieres a esa persona, porque es espectacular, porque la adoras y la deseas. Hazlo porque en el fondo sabes que para tí es una puta suerte tener la oportunidad de salir a la calle cuando hace un frío que pela y llueve a mares para comprarle sus flores preferidas”.

Dades del llibre:

  • Títol: Instrumental
  • Títol original: Instrumental: A Memoir of Madness, Medication, and Music
  • Autor: James Rhodes
  • Traducció: Ismael Attrache
  • Nº de pàgines: 288 pàgs
  • Editorial: BLACKIE BOOKS
  • Llengua: Castellà
  • Any de l’edició: 2015
  • Any de publicació: 2014